sábado, enero 16, 2010

LA POESIA DE BORIS VIAN

‘No me gustaría palmarla. Poemas ilustrados de Boris Vian’.
Editorial Demipage (www.demipage.com).

Més d’una vintena de poemes del mític autor francès Boris Vian integren aquest llibre amb reflexions colpidores i poètiques i el rerefons de la mort, contundent al darrer poema: “Me moriré de un cáncer de esqueleto”.

L’il·lustrador de Montréal Martin Matje, va idear el projecte de les imatges d’aquest llibre, però no el va poder concloure ja que s’estava morint. Per això s’hi recullen alguns dels seus esbossos, als quals cal afegir el treball de molts altres artistes que plasmen en grafismes la poètica de Vian.

Pel que fa a les traduccions al castellà, hi ha noms reconeguts com Luis Alberto de Cuenca, Luis Antonio de Villena, Eduardo Moga o Santiago Auserón, entre d’altres.

Al darrera d’aquest acolorit llibre, però, hi ha moltes històries: la del propi Vian, la dels editors (en farncès i en castellà) i la del poder de la paraula davant la destrucció que comporta anar consumint la vida.

En uns temps en què comença a imposar-se el llibre electrònic, obres com aquesta demostren que rere el paper i l’edició hi ha artistes. N’hi haurà rere els e-editors?

“Si yo fuera poeta
Sería un borracho
Tendría una nariz roja
Un gran recipiente
Donde apilaría
Más de cien sonetos
Donde apilaría
Mis sobras completas”.