sábado, enero 23, 2010

NARCÍS OLLER I VALLS EN UNA RUTA LITERÀRIA

'Narcís Oller: Una ruta literària per Valls', obra de vuit professores publicada per Cossetània Edicions, guardonada amb el Premi Baldiri Reixac 2006-07, és una aportació bibliogràfica que convida a resseguir el territori, interrelacionar-lo amb l'obra de l'escriptor i ajudar a sortir al lector -jove o gran- a anar més enllà de les pàgines literàries.

Entre els objectius d'aquest itinerari per la ciutat de Valls hi ha incentivar la lectura, viure la literatura i transmetre-la de manera més viva als alumnes, resseguir un context històric i vital, conèixer la localitat a través de l'obra d'un dels grans autors de la Literatura Catalana i afavorir-ne la seva divulgació entre les noves generacions amb el treball interdisciplinari.

Un itinerari ben viu i vigent que convida a fer-lo, propostes didàctiques i fragments de textos, donen forma a aquest volum de bon llegir i practicar, al qual cal afegir importants annexos bibliogràfics i amb informació a la xarxa que permeten anar molt més enllà d'una simple visió.

Potser hi ha tota una generació que recordem haver llegit Oller, amb títols, entre d'altres, com "La bogeria", "L'escanyapobres" o "Pilar Prim", per imposició a Secundària. Però molts d'aquests mateixos també tenim a la memòria la solidesa d'aquests històries i l'interès captivador que no trobàvem en d'altres llibres que també havíem de llegir per força. Oller ha quedat -per a mi i a moltíssims- i aixó, habilitat narrativa al marge i bon ofici, és una prova més que el seu discurs literari té dimensió universal i resisteix el pas del temps.

D'altra banda, un valor dels genis és fer gran el petit. En aquesta premissa es troba la interrelació de Valls amb Narcís Oller que ara, a través d'una ruta literària recollida en aquest llibre, podem recuperar quan ens vingui de gust, llegint-la o solament fent-la a peu.

lunes, enero 18, 2010

"EL VIAJE DE UN NIHILISTA", de JULIO BAQUERO CRUZ

"El viaje de un nihilista" (publicado por Menoscuarto) es un libro que nos acerca al diario y al ensayo en sus diversos tiempos narrativos. Desde el vacío espiritual hasta el viaje por los paisajes y figuras del protagonista (las numerosas personas que se encuentra en su periplo), el autor nos lleva al centro y al este de Europa y desplaza su centro vital junto con el lector.

El autor del libro tiene habilidad narrativa y ganas de contar historias, pero precipita el final y deja que un cierto nihilismo que embarga al protagonista, capture en exceso, en algunos momentos, la lectura. Aún así, al final, buenos momentos y otros menos sólidos, conducen al lector hacia la última línea, una meta que puede parecer excesivamente sencilla pero que no lo es.

Estamos ante un libro de no-acción cargado de profundiad y emociones a flor de piel. Si un punto de debilidad es la falta de electricidad narrativa motivada por la fusión de géneros literarios, sus puntales más fuertes están en las ganas de contar, de transmitir un viaje que supone una transformación y hacerlo de manera amena y eficaz.

sábado, enero 16, 2010

LA POESIA DE BORIS VIAN

‘No me gustaría palmarla. Poemas ilustrados de Boris Vian’.
Editorial Demipage (www.demipage.com).

Més d’una vintena de poemes del mític autor francès Boris Vian integren aquest llibre amb reflexions colpidores i poètiques i el rerefons de la mort, contundent al darrer poema: “Me moriré de un cáncer de esqueleto”.

L’il·lustrador de Montréal Martin Matje, va idear el projecte de les imatges d’aquest llibre, però no el va poder concloure ja que s’estava morint. Per això s’hi recullen alguns dels seus esbossos, als quals cal afegir el treball de molts altres artistes que plasmen en grafismes la poètica de Vian.

Pel que fa a les traduccions al castellà, hi ha noms reconeguts com Luis Alberto de Cuenca, Luis Antonio de Villena, Eduardo Moga o Santiago Auserón, entre d’altres.

Al darrera d’aquest acolorit llibre, però, hi ha moltes històries: la del propi Vian, la dels editors (en farncès i en castellà) i la del poder de la paraula davant la destrucció que comporta anar consumint la vida.

En uns temps en què comença a imposar-se el llibre electrònic, obres com aquesta demostren que rere el paper i l’edició hi ha artistes. N’hi haurà rere els e-editors?

“Si yo fuera poeta
Sería un borracho
Tendría una nariz roja
Un gran recipiente
Donde apilaría
Más de cien sonetos
Donde apilaría
Mis sobras completas”.

lunes, enero 11, 2010

ARTICLE DE L'N-II

(Publico íntegre l'article de l'N-II que ha sortit a diari Avui perquè l'han editat amb alguna errada important i incomplet).

Més aprop d’una solució per a l’N-II

El traspàs a la Generalitat de la N-II al seu pas pel Maresme, obre les portes a una solució per a aquesta perillosa via.

El primer secretari del PSC del Maresme, Santi Fontbona, creu que “al deixar de ser una Nacional deixarà de ser una carretera com l’hem conegut fins ara. Passarà fora del Maresme i convertirem l’actual carretera en un vial pacificat que uneixi per la costa als pobles i sigui un veritable passeig marítim”. També aposten per reconvertir la N-II. “Ja tenim els diners per a fer un nou vial de connexió entre pobles, la Ronda del Maresme; cal aconseguir la reducció de peatges, el carril VAO entre Montgat i Barcelona; la millora del transport públic per carretera i de Rodalies”, afirma Fontbona.

L’alcalde de Premià de Dalt i representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del Maresme, Joan Baliarda, explica que estan d’acord amb augmentar la capacitat del corredor entre Barcelona i Girona, anul·lar la N-II i pacificar-la i veuen bé les calcades laterals, fent un esforç pel transport públic i carrils específics d’autocupació. Insisteix en “el transport ferroviari i polítiques de peatge adequades”. Vol diferenciar, però, el seu posicionament com a alcalde i planteja que al seu Ajuntament s’haurà de decidir sobre la via alternativa i si cal, demanar una proposta “menys agressiva”.

Des d’Esquerra veuen molt positiu “que s’hagi descartat el projecte per construir calçades laterals a l’autopista en substitució de la N-II”.

Per als republicans és imprescindible afrontar la mobilitat del Maresme en el seu conjunt i és així com hi ha molts més reptes prioritaris per la comarca. Reiteren la necessitat de donar prioritat al transport públic i la gratuïtat de la C-32, “si més no per a la mobilitat obligada”.


Josep Manuel López, del PP, explica que el seu grup polític està d’acord amb pacificar la N-II i amb el trasllat, “però moltes vegades tenir les competències no vol dir ser competent”, assegura. Els populars no veuen clara la dotació econòmica per fer la via alternativa i aposten per “una actuació global en el transport privat i públic”. Estan preocupats per com es concretarà el peatge

Per a ICV, aquest és el primer pas per la desaparició de la N-II com una via que separa i talla molts dels nuclis urbans i els diners que es rebin haurien d'utilitzar-se per descarregar aquesta via del seu trànsit actual i permetre la seva conversió en un passeig urbà i una via de connexió local. Reiteren el posicionement contrari a la construcció d'una autovia paral·lela a l'autopista, ja que són favorables a la implantació de carrils bus-VAO, i també al rescat progressiu dels peatges i al seu ús intel·ligent,

D’altra banda, un gran problema de la mobilitat al Maresme és la saturació. La Generalitat ha entregat al Consell Comarcal del Maresme (CCM) un estudi. El president del CCM, el socialista Josep Jo, explica que una de les dades que s’extreu és que si no es fa res, en uns sis anys s’arribaria al col·lapse.


Obres a l’entorn de la ronda de Mataró i a la variant d’Arenys de Mar

El conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca, estableix que l´Estat cedirà a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de la carretera, entre Montgat i Tordera, i aportarà 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals farà una primera aportació de 97,4 milions.

Aquesta primera aportació la Generalitat preveu destinar-la, d’una banda, a les obres del primer tram d’aquesta nova via a l’entorn de la ronda de Mataró (C-32) i de l’altra, als treballs de la variant d’Arenys de Mar (B-511). Paral·lelament, el Govern treballa en la redacció de l’estudi informatiu de la ronda del Baix Maresme, en el tram entre Montgat i Mataró. En el marc dels acords de la Comissió bilateral Estat-Generalitat també s’ha previst que s’establiran la resta d’aportacions per part de l’Estat, que s’incorporaran al conveni mitjançant les addendes corresponents.

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró, Ramon Bassas (PSC), explica que “el projecte de la via alternativa a la variant de Mataró ha de servir per millorar els accessos a la carretera des des qualsevol part de la ciutat”. Aquest projecte, que ara s’emmarca en el nou escenari de l’N-II en mans de la Generalitat, va presentar-se però fa temps i permetrà un millor accés a la carretera a través de punts de la ciutat com l’Hospital i Mataró Park, Rocafonda, Cerdanyola o el Camí de la Serra. Serà imminent, està pendent de licitació i ha comptat amb algunes al·legacions de l’Ajuntament.

D’altra banda, pel que fa als treballs de la variant d´Arenys de Mar (B-511), l'Ajuntament arenyenc ha estat informat que dins el primer trimestre de 2010 es procedirà a la licitació per tal que les obres puguin començar dins el mateix 2010 i puguin acabar-se abans de l'estiu de 2011. Està previst que aquest mateix gener l'Ajuntament pugui disposar d'una còpia del projecte.


Els NO N-II anuncien mobilitzacions
contra la destrucció del territori

La Coordinadora de Plataformes No N-II del Maresme ha explicat que no acceptarà de cap manera la construcció d’una nova via en substitució de l’actual. “La nostra comarca no admet més trinxaments de territori. A més seria traslladar el problema del front litoral als veïns de dalt”, asseguren.

L’entitat aposta per l’autopista C-32 com a “variant natural i de sentit comú a l’actual N-II”. Segons els No N-II, el rescat d'aquesta autopista està valorat en uns 300 milions d'euros i és assumible. “Si es converteix en autovia gratuïta, no caldrà que els carrils siguin tant amples i se'n poden construir de nous en els vorals d'afectació que té l'autopista (50 metres per banda). Caldria a més fer els accessos necessaris per tal que l'actual autopista esdevingués l'autovia N-II (encara que no està escrit enlloc que l'N-II hagi de passar pel Maresme)”, afirmen.

Pel que fa al peatge, asseguren que no ha entès mai que es vulgui mantenir i “ens fan sospitar que es protegeixen interessos econòmics”.

Un portaveu de la Coordinadora, Antoni Esteban, comenta que faran mobilitzacions. “Podrien ser amb marxes lentes de vehicles per la carretera quan s’acostin les eleccions, però està per definir”, assegura. També s’han plantejat establir relacions amb d’altres plataformes del Maresme, com les de les consultes sobiranistes, “per fer accions conjuntes en defensa del territori”.


El traspàs de l’N-II, formalitzat

La Generalitat i el Ministeri de Foment van signar el passat 29 de desembre el conveni de col·laboració del traspàs a la Generalitat de la titularitat del tram de 50 quilòmetres de la N-II entre Montgat i Tordera. Inclou la creació d'una nova via que suposarà una inversió de 400 milions d'euros dels quals 97'4 ja s'invertiran aquest any. El Govern entra així a fons en la problemàtica de la carretera que registra major sinistralitat de l’Estat, fent-se càrrec directament de la situació i iniciant un projecte de diferents alternatives en relació als problemes de trànsit.