viernes, abril 24, 2009

UNA SOLUCIÓ DEFINITIVA PER A LES PLATGES

Editorial TRIBUNA Maresme, 217

L’Estat ha anunciat una inversió de més de nou milions d’euros per regenerar les platges de la comarca, principalment les del Baix Maresme. Amb la temporada de bany a tocar, la regeneració arriba “in extremis” però molt necessària.

Per tant, la valoració d’entrada és positiva perquè aquest problema no podia allargar-se molt més en el temps, però tampoc no s’acaba d’entendre que per un “error” Premià de Mar es quedi fora dels ajuts. I si el problema és la competència de les administracions, cal que es posin d’acord i el resolguin.

D’altra banda i al rerefons de tota la qüestió, la problemàtica de les platges s’ha de resoldre de forma definitiva i no posant-hi pedaços. No es poden controlar les tempestes, és obvi, però sí que pot donar-se una resposta menys provisional a una situació que ve repetint-se en el temps i que pateixen els milers de banyistes que opten per venir al litoral del Maresme.

La voluntat de resoldre el problema, doncs, ha d’anar acompanyada d’accions clares i sense allargar-se massa en el temps.

'TANT DE BO FOSSIS AQUÍ', DE FRANCESC MIRALLES

Història d'amor amb píndoles d'autoajuda.

L'ofici d'en Miralles fa que no decaigui en cap moment i que la història, que podria ser una novel·leta, no s'ofegui en cap revolt i conclogui en una sòlida proposta carregada de missatges per a la transformació personal.

El que podria ser una història d'amor senzilla va molt més enllà, doncs, i s'acaba convertint en un viatge iniciàtic.

Resto, doncs, a l'espera, que un dia aquest autor escrigui una història curta, de no més de 100 fulls, amb el viatge alquímic com a rerefons, ja que aquesta sembla una constant en el seu treball. En aquesta suposada obra equilibrarà poesia i prosa, fons i forma i consolidaria un gran públic.

A "Tant de bo..." hi ha un valor afegit, la relació dels personatges amb el món de la música. Perquè aquesta és una història per als joves que portem a dins, els joves eterns que si volem ser, som.

'SILUR', DE JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE

'Silur' és el nou llibre de poesia de Joan Carles Gonzàlez Pujalte, guardonat amb el III Premi de Poesia Oriol Rossell 2009 i publicat per Editoril Omicron.

Els 'silurs', m'explica l'autor, són peixos que es porten de fora i s'acaben menjant la fauna autòctona.

Poesia existencial que frega la prosa. Transmet sensacions amb un gran mestratge de la paraula i l'estrofa poètica.

És una poesia de risc que funciona, com una simfonia que alterna ordre i caos però acaba destil·lant un missatge contundent, dolorós, d'impacte.

martes, abril 14, 2009

COMIAT DE PROA PREMIÀ

Els últims mesos no han estat fàcils. El descens de vendes i les dificultats financeres, entre d'altres obstacles i problemes dels moments actuals, ens van fer prendre la decisió de tancar la llibreria després de més de 13 anys d'activitat comercial i cultural.

A molts dels nostres clients i amics els ho hem pogut comunicar personalment, però n'hi ha molts altres a qui no ha estat possible fer-ho i els hi voldríem transmetre per mitjà d'aquest escrit.

Més enllà del sentimentalisme i les emocions que poguem sentir en aquest moment, durant tots aquests anys que Proa Premià ha tingut les seves portes obertes, hem intentat oferir el millor servei possible, convençuts de lluitar contracorrent i amb la dificultat afegida de tenir el gran aparador comercial que és Barcelona al costat.

D'altra banda, durant tot el temps que hem estat oberts hem apostat per ser un espai multicultural, per integrar-nos amb la ciutat de Premià de Mar i per promoure el món del llibre i de la cultura en general en tots els seus aspectes. És per això que hem fet clients, però també amics, molts amics.

I és també per això mateix que volem acomiadar-nos amb la convicció d'haver donat un bon servei, que des del carrer del Nord-cantonada de L'alegria, hem estat un aeroport de sortida a milers i milers de llibres que han arribat als seus lectors, diverses generacions d'amants de la lectura en tots els seus formats.

En certa manera, Proa Premià ha estat una plataforma de llançament cap al lector d'aquest màgic món que són els volums d'històries, poemes, novel·les, contes... relligats, que ara formen part del patrimoni imaginari i intel·lectual de moltes altres persones.

Però no hi ha res que duri eternament, ja se sap i també ens ha tocat l'hora de volar a nosaltres.

Gràcies a tots i a totes pel suport al llarg dels anys i que els llibres continuïn vivint en tots nosaltres per sempre.

Sílvia Tarragó i Albert Calls

JUSTE DE NIN

Una recomanació. Còmic d'autor de primera:

'Cròniques a llapis. 1931-1970', de Lluís Juste de Nin.

Inclou 'Barcelona, 1931', 'Montecristo, 1941' i 'El Guepard, 1970'.

50 anys de la nostra història a través de tres clàssics de la literatura universal redimensionats.

BIOGRAFIA D'AC/DC EN CÒMIC

Quarentena Edicions ha publicat un nou format editorial a tenir en compte: la biografia de grups de rock però en còmic.

El primer volum està dedicat a la mítica banda AC/DC.

La història que s'explica no busca ser rigorosa, sinó recollir anècdotes i donar la perspectiva d'una trajectòria.

De fàcil lectura, és ideal per crear nous lectors dins el món de la música més actual.

ONÍRICA (MICRORELATO)

El hombre sueña con una gran biblioteca ardiendo y otra vida en mundos lejanos.

Lleva un traje de mago y una larga barba y vive en una ciudad legendaria, de grandes torreones de obsidiana, que brillan con los reflejos de dos soles verdes gigantes.

Encontraron su cuerpo en la playa y lo curaron y cuidaron para acabar convirtiéndolo en uno de ellos, los oscuros.

No tardó en ser un reputado mago al servicio del rey.

Y unos años más tarde se convertía en el responsable de la mayor biblioteca de todos los tiempos: un torreón que llegaba hasta las nubes y donde se almacenaban volúmenes de todos los mundos conocidos.

Un dia soñó que la gran biblioteca ardía y que su cuepro se deshacía en miles de pedazos.

Cuando se despertó estaba tendido en una playa, rodeado por los restos de un naufragio.

Recordaba vagamente a un hombre escribiendo en un cuaderno y creando su historia, de personaje.

Ardía su mundo y él sólo era una parte más de una gran caja de palabras, mezclándose en hstorias inconclusas.

DANSA DE LA MORT (Microrelat)

Se'm va aparèixer enmig d'una riera mentre jo passejava i buscava espàrrecs.

Portava per disfressa una malla negra i un esquelet blanc sobreimprès, com els figurants d'aquelles representacions en les quals la Mort és la protagonista.

Ballava una estranya dansa, sense música de fons i semblava somriure'm, però en tinc un seriós dubte perquè el rictus pintat a la roba era difícil de definir.

Molts anys després el vaig trobar de nou, per segon cop, sense esvair el dubte.

PEIXOS I PEDRES

D'una hstòria zen:
Quan confons les pedres dels rius amb peixos cal calmar-se.

PRESENTACIÓ A MATARÓ DEL NOU SEAT EXEO

Publicat a "TRIBUNA Maresme"

Maresme Lesseps presenta a Mataró el nou Seat Exeo

Plantar cara a la crisi treballant i presentant els seus nous productes. Aquesta és la filosofia de treball de Maresme Lesseps, concessionaris de SEAT a la comarca, que va fer la presentació a Mataró, el passat 2 d’abril, del nou Seat Exeo.

Amb un acte multitudinari, al qual van assistir representants del món empresarial, clients i amics, es va presentar en societat el nou cotxe que es defineix per la seva innovació i qualitat. De fet, el nou Seat Exeo, de disseny àgil, elegant i esportiu, equilibra la conducció dinàmica i un elevat confort.

El gerent del grup Lesseps, Jaume Roura, va assegurar durant l’acte de presentació, que tot i les dificultats dels temps actuals “no es pot viure de la lamentació i cal llevar-se amb il·lusió perquè SEAT, la marca autèntica, única, continuï sent líder al mercat”. Per a Roura ara és el moment de treballar “amb molta il·lusió l’arribada d’un nou vehicle, fent-ho de manera participativa amb clients i amics”.

Per la seva banda, el director general de SEAT Espanya, Pere Catena,
va destacar els valors de la fàbrica del grup a Martorell, on es fan els models Ibiza, Leon i Exeo. “És la més flexible del món”, va asegurar Catena.

Pel que fa al nou Seat Exeo, Catena va destacar que “és una línea que agradarà fins i tot pel tacte i l’olor i que al provar-lo seduirà”.
Catena també va destacar el salt qualitatiu i tecnològic de SEAT. ”No som la SEAT del Cuéntame. Estem segurs del nostre producte i seguint l’eslògan creiem que ‘hauries de provar-lo’”, va afirmar.

El nou Seat Exeo té un dels seus punts forts en la innovació tecnològica de les seves noves motoritzacions, dinàmiques i ecològiques, fins a la última generació de motors amb tecnologia Common Rai. També, el seu equipament ofereix tots els elements d’una berlina de gamma alta. A nivell de seguretat, el nou vehicle incorpora els més nous avançaments tant en seguretat activa com passiva.

Maresme Lesseps, amb les seves noves instal·lacions i un equip qualificat de professionals, compta a Mataró amb més de 3.000 m2, on es poden trobar vehicles nous, d’ocasió, gerència, taller mecànic, carrosseria i recanvis. En aquests departaments, l’atenció corre a càrrec de qualificats professionals amb àmplia formació de la marca SEAT.

SOBRE LA SETMANA SANTA

Mataró celebra una Setmana Santa amb personalitat pròpia i multitudinària i amb voluntat de promocionar-la com un recurs turístic de la ciutat. Els actes més seguits són la desfilada dels Armats, la processó de Cerdanyola (Dijous Sant) i la Processó General (Divendres Sant).

Des del 29 de març fins al 12 d’abril se celebren a la capital del Maresme una trentena d’actes religiosos entre via crucis, processons i representacions sacres. Hi participen prop de 3.000 persones, entre natzarens, armats, costalers i penitents i se’n preveu al voltant de 55.000 com a públic.

L’acte de referència és la Processó General, divendres 10 d’abril a les 19,30h. Organitzada per la Comissió de Setmana Santa, compta amb la participació de totes les Confraries, les Germandats i els Armats de Mataró, que sumen una dotzena d’entitats.

Per a l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, “amb els actes de Setmana Santa s’han sabut integrar elements diferents d’aquesta cultura com els Armats i les confraries, amb la realitat cultural de la ciutat i que aquestes tradicions es barregin en harmonia”.

ELS ACTES MÉS DESTACATS

Entre els actes destacats de la Setmana Santa a Mataró hi ha la desfilada i homenatge a la ciutat que fan els Armats (9 d’abril a les 19’15h. Plaça de Santa Maria) i la Processó de Dijous Sant a Cerdanyola (9 d’abril a les 20,30h. Barri de Cerdanyola). També, enguany es recupera un acte tradicional com és la Processó Nit de Silenci (9 d’abril a les 21,30h. Plaça de Santa Maria). Però l’acte referent i punt de confluència és la Processó General de Mataró (10 d’abril a les 19,30h), amb la participació de representants de totes les confraries, germandants i armats.

L’itinerari de la Processó General de Mataró és: Plaça de Santa Maria, Carrer Nou, La Riera, Carrer d’Argentona, El Torrent, Plaça de les Tereses, Carrer de Santa Teresa, Plaça de Santa Anna.

La majoria dels actes de Setmana Santa a Mataró se celebren al centre, motiu pel qual es pot accedir amb tren a la ciutat i dirigir-se cap a la plaça Santa Anna, al cor del municipi i molt a prop de l’estació, per des d’aquest punt anar a trobar-se amb els itineraris de les processons. Per accedir a d’altres actes que es fan als barris, com el de Cerdanyola, s’hi pot arribar amb autobús.

CARVER, DIXIT

"La buidor és el començament de totes les coses".

Raymond Carver

MÀXIMA

"No em recordava que també he de morir".

Joan Oliver

MANIFEST CONTRA L'ABUNDÀNCIA

De què serveix tenir milers, milions de llibres a l'abast, quan som incapaços de gaudir amb un poema de dos versos?

EBRE BLOOK

Cossetània edita el primer recull de relats publicats en un blog ebrenc que acaben sent un llibre en lletra impresa.

MARIÀ MANENT, DIXIT

"La natura ens
murmura, però
només a mitges,
el secret".

Marià Manent.

ESTÀS VIU

Si l'herba, les plantes salvatges i els pèls de la barba creixen vol dir que hi ha vida.

ORDRE I DESORDE

Hi ha el desordre, com a tendència natural. I la capacitat humana, la lluita constant amb un mateix i l'entorn per conviure amb el caos i intentar mantenir un cert ordre.

lunes, abril 13, 2009

ALBERT CALLS ENTREVISTA A JOAQUIM ARENAS i SAMPERA


Per a "La Clau"

“Cal pensar que l’educació,
a l’escola, no ho pot arreglar tot”

Joaquim Arenas i Sampera, mestre i pedagog nascut a Mataró, des de fa anys que viu a Premià de Mar. Vinculat a l’ensenyament i la difusió de la llengua catalana va ser cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) de 1983 a 2003. També, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2003 per la seva sostinguda tasca com impulsor de la llengua a l’escola i la catalanització del nostre sistema educatiu des del món cultural i cívic. Autor de diversos llibres, recentment acaba de publicar, amb Margarida Muset i Adel, La immersió lingüística. A Catalunya, un projecte compartit, editat per Eumo Editorial.

La llengua catalana gaudeix d’un bon estat o anem pel mal camí?
El català és una llengua forta i d’un gran prestigi arreu. El mal camí el farien aquells que no li siguin fidels. La fidelitat és bàsica. Parlar sempre en català a Catalunya i als Països Catalans és mantenir en bon estat la llengua.

La immersió lingüística, ha funcionat, doncs?
La immersió ha complert plenament la seva funció: fer aprendre la llengua de l’escola – la del país- a uns infants que no la parlen a casa. I això els ha permès poder inserir-se plenament en el model d’escola catalana en llengua , continguts i actituds model, per altra banda tan elogiat per les institucions europees.

Però alguna cosa es deu haver fet malament veient les darreres xifres de l’ús del català a Barcelona?
A l’escola d’ Educació Primària, no. A Secundària ja fa anys que en aquest i altres aspectes fonamentals és un campi qui pugui. Però cal pensar que l’educació, l’escola, no ho pot arreglar tot. Cal prestigiar la llengua, fer-la útil, que possibiliti el lleure: el teatre, els musicals, els jocs que es presenten amb les noves tecnologies. Són qüestions que costen diners. Una gestió raonada dels diners que hom dedica a l’augment de funcionaris i de nous càrrecs públics faria possible la normalitat del català en aquests àmbits.

Ensenyar la llengua a les escoles afavoreix la integració dels nous catalans? Els escolars parlen en català?
Si es fan les coses ben fetes, si hi ha un projecte pedagògic i un projecte lingüístic fet amb cap i peus, els nois i noies parlen català amb qui els parla català. La gràcia està en què parlar en català no s’acabi per a molts alumnes en sortit de la classe. Amb una gran implicació del professorat i molta voluntat, el català pot, i ha de ser la llengua d’escola.

En les converses, el castellà s’imposa al català, de qui és la culpa?
A primera instància dels qui es passen de llengua. “Sempre en català” ha de ser la consigna permanent de tot ciutadà d’aquest país. Ara, la responsabilitat darrera és dels que, tenint responsabilitat política, no atorguen a la llengua l’estatus i els mitjans per ser plenament el vincle més sensible de la nostra ciutadania.

L’ensenyament de la llengua i la cultura no ha anat paral·lel al dels valors?
Quan en un centre educatiu es treballa amb esforç, es vol una feina ben feta, la tasca escolar es desenvolupa en ordre, es vol l’excel·lència per tots els alumnes, es conrea el respecte a l’autoritat del mestre i tantes coses més, la qüestió de la llengua catalana i del seu ús i l’aprenentatge general de les altres llengües és la cosa més normal del món. Ara això demana dues coses, encara, implicació plena dels mestres i una gran comunicació i complicitat dels pares, que també és possible.

Quin és el camí a seguir de cara al futur?
Activar la consciència lingüística, no fallar en la fidelitat, estar orgullosos de la nostra llengua i “utilitzar-la sempre”. No renunciar mai a parlar en català. I protestar quan no som atesos en català. El futur és la tasca, l’esperança, però també la lluita sense defallença. No ens podem cansar d’estar cansats.

Es pot viure plenament en català, a la Catalunya del segle XXI?
En general i massa sovint, no. Però els qui hi podem col·laborar, és a dir els ciutadans, perquè aquesta situació canviï, i els que, des del poder, disposen de mecanismes eficients per aconseguir-ho, no fem allò que hem de fer.

Més enllà del Principat, la salut del català és bona… al País Valencià, a la Catalunya del Nord, les Illes o l’Alguer?
La salut del català no és bona enlloc. Hi ha situacions de malaltia greu i situacions de gravetat extrema, i no arreu és igual. Només caldria . . . Ara la recuperació és una qüestió social i política mentre no disposem d’un estat propi. Cada país de parla catalana ha de trobar el camí per al recobrament de la llengua sense perdre la consciència que tots formem part de la mateixa àrea lingüística, que tots parlem la mateixa llengua.

Hi ha alguna anècdota que conservi en la seva memòria de “La Clau”?
Sí. Vaig tenir una sorpresa, ja fa temps. I va ser comprovar que cada setmana a casa es retalla la recepta de cuina que hi ha a la darrera pàgina de la revista.

ALBERT CALLS ENTREVISTA A ALBERT JOAN MANENT


Per a "La Clau"

“Els jutges de pau som el pont entre la justícia i la comunitat”


Albert Joan i Manent va néixer a Premià de Mar i és jutge de pau a Cabrera de Mar des de fa 17 anys. Va recollir el testimoni d’un dels jutges de pau més veterans de Catalunya, Pere Rodríguez. A banda dels actes propis del jutjat, Manent ja ha celebrat més de 700 casaments.

Quines funcions té el jutge de pau avui en dia?
La guàrdia i custòdia dels llibres de registre, fer actes de conciliació i mediació i judicis de faltes. Però sens dubte, la part més vistosa i alegre són els casaments.

Hi ha alguns casaments que recordi de manera especial?
El d’un company de l’Ajuntament que es va casar gran i el del meu fill, que va fer-ho per l’església, però jo em vaig encarregar dels tràmits del llibre de família.

Com es preparen els casaments?
Hi ha un seguit de tràmits que cal seguir com els expedients, la declaració jurada, els dos testimonis... També és molt important fer una entrevista prèvia amb els nuvis i adaptar la cerimònia a les seves necessitats i desitjos, que no sigui una cosa freda.

Ser jutge de pau és vocacional?
Sí, vocacional i de servei a la comunitat. L’escullen els regidors cada quatre anys i el proposen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui el nomena. El càrrec d’un jutge es passa a un altre. En el cas de Cabrera hi havia l’avi Pere, en Pere Rodríguez, tota una institució, que era molt gran i es volia retirar. Jo vaig fer-li de substitut i de bastó, per ajudar-lo i vaig acabar sent jo el jutge del municipi.

Com a jutge de pau han de fer d’altres activitats, però?
Sí, per exemple el que es coneix com a “deslinde”, que és intervenir per ajustar els límits d’un terreny quan els propietaris no es posen d’cord. O abans també s’havien de fer aixecaments de cadàvers de persones que havien patit morts traumàtiques, però ara ho fan els jutges de guàrdia. I això, entre d’altres coses.

També hi ha un jutge de pau auxiliar, no?
Està establert que n’hi ha d’haver dos, un titular i un substitut. A Cabrera de Mar la jutgessa auxiliar és l’Elisabet Plass. Sempre hi ha d’haver un jutge al municipi. En definitiva, els jutges de pau som el pont entre la justícia i la comunitat.

Manté contacte amb d’altres jutges catalans?
Sí, a través de l’Associació Catalana Pro Justícia i diversos actes que es convoquen amb les associacions gallega, basca o andalusa. A través d’aquests contactes els jutges ens podem instruir, reciclar i millorar les nostres mancances. En les trobades portem ponents a fer conferències, jutges de rellevància.

La conciliació serveix per alleugerir problemes a la localitat?
És una de les tasques més enriquidores. Som abans de les persones que jutges. També cal entendre que durant la conciliació s’ha de saber donar la volta als problemes i remenar per trobar la solució.

Jutge de pau i defensor del ciutadà, càrrec que tenen alguns municipis, són opcions compatibles?
A les ciutats no hi ha jutge de pau i s’ha creat la figura del defensor del ciutadà.

Amb la crisi ha augmentat la feina del jutjat de pau?
Sí que es nota. Hi ha més desnonaments, més reclamacions de deutes, més actes de conciliació i per força la feina ha anat a més.

Ha canviat molt la relació entre les persones als municipis de la comarca en els darrers anys?
Als pobles petits no. Continuem relacionant-nos més i aquest tracte permet més conciliacions que judicis. Al cap i a la fi, és millor conciliar.

Hi ha alguna anècdota que conservi en la seva memòria de “La Clau”, ara que aquesta publicació fa 25 anys?
Quan el meu oncle es va morir, hi van publicar un escrit preciós glossant la seva figura. Era en Lluís Manent, un activista d’ERC. Textos com aquest arriben a les persones. De “La Clau” m’agraden els escrits de la Regina Ferrando i penso que la publicació és molt propera al ciutadà.

EL VALOR DELS NOSTRES ESPAIS AGRARIS

Publicat a "La Clau"

La Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró edita la revista “L’atzavara”, una publicació de divulgació científica. El passat mes de gener van presentar el número 17 centrat en ‘El valor dels espais agraris periurbans’, un tema que a la comarca ens hauria de preocupar força, perquè ens toca de manera directa.

Com es destaca a “L’atzavara”, en els darrers anys, els espais perirubans catalans han patit un declivi preocupant de la superfície, que s’ha arribat a reduir en un 61% degut a molts factors, com ara la industrialització, el creixement de les ciutats o la globalització dels mercats, entre d’altres aspectes. Per situar-nos, alguns d’aquestes zones al Maresme són les de La Tordera, Malgrat de Mar, Cabrera de Mar, Alella o les Cinc Sènies de Mataró.

En aquesta publicació s’hi recullen les conferències que diversos científics i tècnics van fer per a un seminari. S’hi tracten aspectes com ‘Els espais lliures de la regió metropolitana de Barcelona’, ‘Petjada ecològica, consum del territori com a recurs?’, ‘L’observatori del paisatge en el marc de la nova política de paisatge a Catalunya’, ‘Reflexions sobre la protecció de l’espai agrari. De Gallecs a les Cinc Sènies’, ‘L’estat de l’avifauna dels espais agrícoles a Catalunya i el cas concret de les Cinc Sènies’ o ‘El valor dels espais agraris periurubans’, entre d’altres.

Com es destaca en l’editorial de la publicació: “el motiu principal de la conservació d’aquests espais ha de ser la promoció del sector agrícola, que ha d’esdevenir econòmicament rendible com qualsevol altre sector econòmic”. D’altra banda, s’afegeix que l’agricultura dels nostres entorns urbans “ofereix un producte de proximitat que suposa un benefici per als consumidors, atès que és un producte fresc del qual podem fer un seguiment relativament fàcil del seu procés de producció i un control de la seva qualitat. També cal tenir en compte que tenim un rebost al costat mateix de casa”.

Tanmateix, d’altres valors d’aquests espais que s’esmenten són que “fan una valuosa funció d’esponjament del territori i de separació de poblacions, tot prevenint que esdevinguin una continuïtat urbana entre elles”.

En síntesi, aquesta publicació posa sobre la taula la importància d’aquestes parts del nostre país que fins no fa massa teníem molt més a l’abast i que malauradament han anat substituint-se per asfalt i construccions.

On està el Maresme verd i paisatgístic de fa pocs any? Cada vegada més en la nostra memòria. Conserven almenys més el que ens queda, com ens recorda “L’atzavara” amb el conjunt d’articles aplegats.

ABERT CALLS ENTREVISTA A JOSÉ LUIS GALLEGO


Entrevista publicada a "La Clau"

“La societat del futur serà sostenible o no serà”


José Luis Gallego (Barcelona, 1964), vinculat a Cabrils i al Maresme, és periodista ambiental i escriptor. Ha publicat més d’una dotzena de llibres de divulgació ambiental, el darrer dels quals és ‘I això on va?. Guia pràctica del reciclatge’, una manual per a practicar la reducció i recollida selectiva dels residus domèstics que inclou propostes d’acció individual i una guia ràpida per resoldre els dubtes més comuns sobre el reciclatge. Col·laborador del programa de televisió “Els Matins”, de Josep Cuní i de “Julia en la Onda”, de Júlia Otero, a Onda Cero, és columnista en una llarga nòmina d’importants mitjans del país i ha rebut nombrosos guardons per la seva tasca, com el Premi Medi Ambient 2003 de la Generalitat de Catalunya.


El seu darrer llibre, ‘I això on va?’ està tenint molt bona acollida. Creu que això és degut al fet que la gent està molt preocupada pel nostre medi ambient?
Crec que cada vegada som més els que estem disposats a posar el nostre granet de sorra per millorar el nostre entorn, i la reducció i el reciclatge dels residus que generem a casa és una bona aportació en aquest sentit.

A la llar, majoritàriament, som conscients que cal reciclar o encara queda molt camí per recórrer, moltes assignatures pendents per a resoldre?
Hi ha una tendència positiva, però cal que siguem més els que reciclem i que ho fem millor. A Catalunya només reciclem el 34% dels residus urbans. En canvi un 80 % de la gent diu que recicla. Hem de fer avançar la primera xifra.

L’educació sol ser la clau del futur. A les escoles s’ensenya bé la importància dels temes relacionats amb el medi ambient?
No podem delegar l’educació en valors –i els temes mediambientals pertanyen a l’àmbit del civisme– als mestres. Els pares ens em de implicar en la formació dels nostres fills i el respecte a l’entorn és un hàbit que s’ha de treballar també a casa.

En síntesi, quines són les accions més fàcils que cal fer en la nostra vida diària per ajudar al medi ambient?
Reduir els nostres residus i, en tot cas, recollir-los a part. Estalviar aigua. Fer-ne un ús més eficient de l’energia. Moure’ns d’una altra manera, més lògica i raonada. Practicar un consum més responsable i respectar l’entorn natural, entre d’altres.

El canvi de temps que estem vivint en els darrers mesos ha de ser preocupant? Ho dic perquè, com tothom sap, ha fet molt de fred i no ha parat de ploure quan no fa massa encara patíem per la sequera?
No té res a veure el temps meteorològic amb el clima. Tot i així, si no actuem d’una manera més responsable amb el medi ambient i no reduïm les emissions (incloses les domèstiques) aquest planeta serà un lloc cada vegada menys confortable.

Tots els països estan entenent la necessitat de no malmetre el nostre planeta?
L’arribada del President Obama a la Casa Blanca es una esperança per a tots els que creiem que l’escalfament global es pot mitigar tot reduint les emissions de CO2. Ara ja hi som tots, amb la UE i els Estats Units al capdavant.

Vivim en una societat consumista. Aquest consumisme ens porta a la destrucció?
Hi ha una manera de consumir més responsable i compromesa amb el medi ambient, i cada vegada som més els que la practiquem. El consum eés el motor de l’economia. És quan actuem com a consumidors que podem canviar el món.

I com podem fer un consum més responsable que ens afavoriria a tots plegats?
Escollint, entre dues opcions, la que genera menys residus i aporta més valors ecològics. Premiant les marques que incorporen el compromís ambiental als seus productes. Evitant la compra compulsiva. Triant productes locals i evitant l’excés de bosses.

La societat del futur és ecològica i sostenible.
Serà sostenible o no serà. La crisi que estem vivint és només un avís. Si no prenem nota i corregim el rumb cap a la moderació anem del dret cap al penya-segat.

La nostra comarca ha viscut un gran creixement. S’ha harmonitzat amb l’atenció a l’entorn?
És evident que no. L’especulació urbanística ha actuat com un cuc barrinador al Maresme, malmetent el nostre patrimoni natural i paisatgístic. La façana litoral és un seguit de ciment. On són les maresmes que donaren nom a la comarca?

Al Maresme, doncs, en termes mediambientals que li cal?
Li calen governs locals més compromesos amb la defensa de l’entorn, que habilitin polítiques ambientals més decidides i valentes. I als ciutadans ens cal fer pinya per millorar la qualitat ambiental a partir del compromís individual. Hem d’entendre que som el que respirem i el que ens envolta molt abans que cap altra cosa.

Quin record o anècdota conserva en la memòria del setmanari “La Clau”?
El de un mitjà de comunicació local i a l’abast de tothom, que sempre acabes llegint quan vas a prendre un cafè o guardes torn a la perruqueria. I alhora una bona manera d’estar al dia dels serveis i els productes que tens més pròxims. Felicitats per aquest 25è aniversari.

POSAR ROSTRE AL NOSTRE PASSAT


Publicat a "La Clau"

El món iber, romà i medieval
a través d’una web didàctica

La preocupació per la preservació del patrimoni ha dut als maresmencs Josep Maria Rovira i Ferran Bayés a treballar en la creació d’una web didàctica en la qual s’ha recreat el passat patrimonial i arqueològic de Cabrera de Mar i de la comarca del Maresme.

Algunes de les imatges o recreacions virtuals del projecte van poder veure’s ja durant la passada Fira Iberoromana de Cabrera, però ara, finalment, es presentarà la proposta ja desenvolupada.

L’acte serà el proper divendres 27 de març, a les 19,30h, a Can Palauet, de Mataró, a càrrec del Dr. Joan Santacana, professor titular del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
‘Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni’,
la web didàctica elaborada, forma part d'un projecte de recerca que Rovira està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, però compta amb el suport de Caixa Catalunya. Obra Social,
DIDPATRI - Didàctica i Patrimoni,
el Grup d'Història del Casal de Mataró,
l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la
Universitat de Barcelona - Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

De la direcció de la proposta s’ha encarregat Rovira, que ha treballat amb Bayés en la infografia i els textos que ajuden a mostrar el rostre de com era el nostre món antic.


“Cabrera de Mar ocupa un lloc de primer ordre pel seu ric patrimoni arqueològic, que en els darrers anys s’ha vist incrementat amb noves i espectaculars descobertes”, explica Rovira.

“Amb els recursos que les tecnologies de la informació posen avui al nostre abast, en aquesta web intentem acostar aquest patrimoni iber, romà i medieval, al públic, pensant sobretot en els joves que seran els qui demà l’hauran de preservar i tenir-ne cura”, comenta Rovira.

Així, sempre que ha estat possible, a partir de les dades arqueològiques, s’ha restituït virtualment l’aspecte que devien tenir originalment les edificacions que avui perviuen en estat molt fragmentari.

D’altra banda, bona part dels jaciments citats a la web no són visitables, alguns perquè han estat excavats en dates molt recents i altres per manca de recursos per la seva museïtzació i posta en valor.

“Tan de bo que amb aquesta web poguéssim aportar també el nostre granet de sorra perquè les administracions prenguin consciència de la importància arqueològica de Cabrera, i de que cal invertir-hi amb urgència per consolidar les restes existents, fer-les visitables i finançar noves investigacions”, assegura Rovira.

ALBERT CALLS ENTREVISTA A REGINA FERRANDO


Entrevista publicada a "La Clau"

“El nostre pensament crea la nostra realitat. Som allò que pensem que som”

Regina Ferrando treballa des de Premià de Mar en una activitat que no té fronteres: el desenvolupament del pensament creatiu i del creixement personal. Escrivint articles (amb fidelitat publicats a “La Clau”), a través d’un llibre, des de la seva pàgina web (www.reginaferrando.com), a la ràdio i a la televisió locals, fent cursos o per mitjà de la paraula, transmet les inquietuds d’un altre mil·leni i ens ajuda a trobar nous camins.

Vivim massa angoixats els maresmencs del segle XXI?
Hi deu haver de tot. Ara bé, hi ha més conreu d’angoixa aquí que al Pallars Sobirà o la Garrotxa, per exemple. És el preu d’estar a la vora de la gran metròpoli. En general, però, la societat occidental i desenvolupada és una societat angoixada, en major o menor mesura.

Què es pot fer per agafar-se millor la vida?
Prendre consciència de la respiració. Respirar conscientment sempre que ens sigui possible. Nodrir la nostra vida amb estones de silenci. Confiar en el procés de la vida, que ens dóna, a cada moment, allò que ens cal, encara que hi ha moments que se’ns fa difícil entendre-ho.

Vostè va parlar a la comarca del pensament creatiu i del creixement personal quan ningú ho feia i ara s’ha estès. En què poden millorar les nostres vides?
El nostre pensament crea la nostra realitat. Som allò que pensem que som, tant si és positiu com negatiu, tant si és conscient com inconscient. El creixement personal ens permet adquirir l’habilitat de fer tots els pensaments conscients i positius, per poder viure feliços i satisfets.

Hi ha un coneixement universal per afrontar millor la vida diària?
Hi ha una font inesgotable de saviesa en el nostre interior, que compartim tots els éssers humans. Només ens cal connectar-hi per tenir totes les respostes. Per això, cal aprendre a anar “cap endins”, de la mateixa manera que sabem anar “cap enfora”.

Moltes vegades s’associa l’autoajuda amb un model “nord-americà”, però també existeix en la nostra cultura, no?
L’autoajuda, entesa com la necessitat de conèixer-se per ser feliç, de ser solidari amb un mateix, és tant antiga com el món. Si revisem la filosofia i psicologia europees, descobrirem infinitat d’éssers humans que han treballat per aconseguir la seva realització plena i la del seu entorn.

Hem oblidat coses elementals i ara això ens està passant factura?
En la mesura que oblidem ser nosaltres mateixos i no tenim consciència de la nostra essència veritable, això ens passa factura.

S’acaba un concepte de món i en neix un de nou? Anem cap a la foscor i a les tenebres o a la llum? Ho dic perquè només mirant el telenotícies es plantegen seriosos dubtes?
Indubtablement, caminem cap a la llum. Estem a les acaballes d’un paradigma i el nou ja s’insinua. La nova consciència que creix és silenciosa i els seus actes encara no surten al telenotícies. Hi ha, però, una gran multitud que avança. En la mesura que persones, amb nova consciència, arribin als llocs de poder de la política i dels mitjans de comunicació, la llum es farà cada vegada més evident.

Som excessivament egoistes l’espècie humana?
Som humans i l’egoisme forma part de la nostra naturalesa intrínseca. Justament la necessitat de créixer és per donar més poder als sentiments lluminosos com l’amor, el respecte, la solidaritat, i deixar sense llum els comportaments més primaris, com l’egoisme.

El dolor ens fa créixer o aquest és un plantejament equivocat?
El dolor forma part de la nostra vida i ens fa créixer tal i com ho fa l’amor. Nosaltres som lliures de triar. A mi m’agrada més créixer per amor que per dolor.

Hem d’aprendre a aturar la ment, a buidar-nos, en la vida diària?
És absolutament imprescindible.

Què aconsellaria a algú que estigui molt desesperat, que les coses no li vagin gens bé i que no hi vegi sortida?
Deixar de mirar-se el melic i de fer-se llàstima. Una bona manera és anar a visitar la secció de malalts terminals de qualsevol hospital i posar-se a fer companyia a algun d’ells. A la sortida la vida ha canviat de color.

Quin record o anècdota conserva en la seva memòria de “La Clau”, vostè que n’és una col·laboradora històrica?

Recordo amb admiració la gran humanitat del Vicenç i, amb tendresa, la seva resistència a adaptar-se a les noves tecnologies.

jueves, abril 02, 2009

L'assignatura pendent del tren de la costa

El dèficit en infraestructures vials que pateix la comarca continua preocupant els sectors socioeconòmics del Maresme, que demanen clares millores en aquests serveis.

Així, una vintena d’empresaris associats a la fundació Costa de Barcelona-Maresme ha signat un manifest que ja té prop de 400 adherits, on demanen a les administracions que allunyin les vies del tren del litoral o que s’estudiï aquesta possibilitat.

D’altra banda, a més de superar la barrera per a la costa que suposa el tren, també es reclama un augment de la freqüència de pas d’aquest transport públic i connexió amb els aeroports per afavorir la mobilitat del sector turístic.

El recent Pla de Rodalies ha reobert el debat del paper del tren en una comarca més necessitada que mai en modernitzar els mitjans de transports i les vies de comunicació.

Si la solució a l’N-II està encaminada però encara queda molt camí per recórrer, el tren també s’ha de tenir en el punt de mira. És molt important i una clara opció de futur, com ens recorda aquest manifest.

Editorial TRIBUNA Maresme, núm. 213

miércoles, abril 01, 2009

Ens ho poden prendre tot?

Ens ho poden prendre tot
o
sempre
queda,
dins nostre,
una flama
intocable?

La cultura oral del Maresme Nord

Daniel Rangil publica el segon volum d’una trilogia dedicada a salvar la memòria oral del Montnegre. 'Vògits, modolons i desfedors' és el títol del llibre que recull els testimonis de 140 persones sobre com es vivia en uns temps que ja són història.

El primer volum de la trilogia de Rangil va publicar-se l’any passat, 'Històries i llegendes de l’any vuit'. El darrer, que tanca el cicle, preveu que el treurà l’any que ve, amb el títol de 'Piles i súties'. De moment, el segon llibre, 'Vògits, modolons i desfedors', porta un títol que és tota una declaració d’intencions: tres paraules d’un món rural i agrari ja desaparegut, però en el qual es troben les arrels més profundes del Maresme.

El nou treball de Rangil tracta, al llarg de 300 pàgines, un model de vida marcat pels recursos fluvials del Maresme i pel lligam amb la terra. Així, les dones fent la bugada, oficis al voltant de l’aigua com els saurins,la feina dels pagesos, les masies, els conreus o també com es va inciar el cultiu de les maduixes, són alguns dels temes que es tracten en aquesta obra que recull la tradició oral amb voluntat de preservar-la a través del paper imprès.

“El títol recull paraules que no fem servir, que se’ns moren, per reflectir un món que està canviant. Aquest passat ha forjat el dia a dia dels nostres pobles i amb el llibre miro que es pugui conèixer”, explica Rangil.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, que va acompanyar l’autor del llibre en la presentació, el passat 31 de març, va destacar “el valor d’aquesta obra que ajuda a preservar la nostra identitat”.