Sempre ens faran viure amb por,
perquè així,
ells, ELS DE SEMPRE,
continuen manant.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
Datos personales
Archivo del blog
Vínculos
- La veu del roure
- El Blog d'Àngel Pagès
- Nuevo Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Tribuna Maresme
- Immomaresme
- Google Noticias
- Espai Isidor
- Entrellum - Toni Ibáñez
- Els llibres de Proa Premià
- Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones
- Casa de Vbn
- Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Blog de Marta Teixidó
- Blog d'Albert Canudas
1 comentario:
No t'angoixis tant, Albert. Bé ets lliure d'angoixar-te tan com vulguis, però no sé si val la pena.
Mirant enrera, veig dècades de pors diverses, i ara em demano si valia la pena patir tant: l'Infern, la dictadura,la por a la guerra nuclear, la crisi del petroli, el temor a un cop d'estat durant la transició, l'atur...ara venen la crisi econòmica, l'Euríbor, el terrorisme, i fins i tot algun asteroide, i això sense oblidar la gran realitat del deteriorament medioambiental, amb profecies apocalíptiques...
Passo de patir, i si se m'ha de cruspir la crisi o el canvi climàtic, que sigui ràpid, i mentres a gaudir de les moltes coses que ens ofereix la vida.
I, penso també, a conservar un ideal (no polític).
Amén
Ramona
Publicar un comentario