lunes, marzo 17, 2008

NO ÉS PAÍS PER A VELLS (NI TAMPOC PER A JOVES)

Els joves de l’Estat espanyol no volen ser empresaris i s’estimen més jugar sobre segur, apostant pel funcionariat que, al cap i a la fi, vol dir tenir la paga fixa i en alguns casos un bon horari que els permeti dedicar-se a una altra cosa més creativa o a relaxar-se, per recuperar-se de l’estrès que la feina funcionarial els pugui causar.

Aquesta notícia (la de què volen ser funcionaris) la recullien fa uns mesos els diaris i tampoc és per a sorprendre’s perquè constata que tenim el que hem sembrat.


És normal que els joves no vulguin estudiar perquè saben que molts no podran treballar ni de lluny en la carrera que hagin escollit.


També és normal que no vulguin ser assalariats per 1.000 miserables euros que els donen, amb contracte brossa i /o feina precària i per acabar malvivint en un pis destartalat de per vida.


I finalment és encara més normal que no vulguin ser empresaris o treballadors autònoms, perquè ningú més putejat que aquests en un país que ha de generar recursos d’on sigui per a la gran massa de burocràcia que entre tots mantenim.

Aleshores, de què ens estranyem que els joves, els que no aconsegueixen triomfar en els programes televisius, vulguin ser funcionaris?

Fa uns quants anys vaig deixar l’oportunitat de quedar-me a treballar en un ajuntament influenciat pel fals miratge de què lliure es viu més bé. No és veritat. No hi ha ningú lliure en aquests societat en la qual encara no has cobrat el sou del mes i ja t’has gastat el del següent. Ni molt menys ets lliure fent el que t’agrada. Ni tampoc vol dir que la gent que fa de funcionària no treballi, hi ha de tot.


El problema és que tenim una joventut massa conformista i que no es queixa. Ara els tocaria reivindicar i no ho fan, excepte una minoria, perquè en deuen tenir prou amb l’almoina que els donen i amb poder sortir el cap de setmana de copes. També tornen a votar als mateixos, encara que els ho hagin fet malament (o pitjor, ni tan sols hi van) i no es mobilitzen per res que no sigui per la prohibició de beure cervesa a la via pública.

Entre aquests hi deu haver la gran majoria dels que volens ser funcionaris, perquè es pensen que així podran viure del sistema amb el mínim esforç i sense aspirar a res més que a passar la mà a final de mes i a poder gaudir del màxim de festes laborals. A la privada és, com a mínim, més difícil, mal pagat i de per vida.

Tot això, n’estic segur, ens acabarà passant una bona factura. Si massa vedells s’abeuren de les metes de la vaca, corre el perill que aquesta quedi seca. I aleshores no tindrem ni llet ni vaca… Ull!! Ni tampoc funcionariat perquè no hi haurà qui mantingui l’estructura.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

I des de quan la vida ha estat un camí de roses???
En aquesta Europa del segle XXI, vivim la societat més rica i segura de la història de la humanitat, la qual cosa no vol dir la més feliç, i aquí està la contradicció.
Sense anar més lluny, els obrers del segle XIX vivien amb un salari de subsistència, sense seguretat social, ni pensió de res...
Fins a mitjans del segle XIX, la major part de l'estat espanyol vivia de l'agricultura en una situació d'atur gairebé estructural.
Era rica la gent durant la Segona República, la Guerra civil o la Postguerra?
La insatisfacció i el conformisme, són només un problema laboral o econòmic??
Èpoques en la que la vida era molt més dura que aquesta (econòmicament), van donar persones, fins i tot d'origen humil i obrers, persones de gran cultura i educació (de la que avui no en queda), avis que avui encara són un luxe pel seu amor als llibres o a la música.
Funcionaris (i classe política, te la deixes) són també els metges que atenen en una seguritat social que, amb totes les seves mancances, està oberta a tothom, o els mestres...
Ara bé. Està clar que podem renunciar a tot i dur una vida més austera, sens dubte el planeta agrairà la fi d'aquesta carrera de consumisme desenfrenat i absurd.
Ah, i la major part de la humanitat viu amb molt poc.

Aureli

Anónimo dijo...

Benvingut al neoliberalisme, Albert.

Ramona

Anónimo dijo...

Home, Albert, pensa que si fos veritat el tòpic que els funcionaris llegim el diari en hores de feina, estariem salvant la premsa.

Ramona

Anónimo dijo...

Però també deu ser veritat el que va dir aquell americà: "La burocràcia s'ha inventat per a resoldre els problemes que crea la pròpia burocràcia"

Ramona