lunes, febrero 19, 2007

POMPILI MASSA I EL BALL DE PLAÇA A LA COSTA DE LLEVANT

Gràcies al seu pare, a qui coneixo en un acte de Mataró, descobreixo el treball de Pompili Massa (Premià de Mar, 1958). Actualment és professor de l'escola pública La llàntia, a Mataró, i a finals de l'any passat va ser guardonat amb el 6è premi Joan Amades de Cultura Popular pel treball "El ball de plaça a la Costa de Llevant". El jurat del guardó va considerar que "és un bon treball de recerca, de mèrit i ben escrit". D'altra banda, recullo informació dispersa en diversos retalls de la premsa, on també esbrino que Massa es dedica a l'educació musical a infantil i primària, i ha fet treball de camp recollint dades de diverses danses locals, a través de testimonis o consultant arxius i reconstruccions. A més, l'obra del premianenc intenta explicar els possibles origens de diverses tipologies de danses que han arribat a nosaltres per tradició oral.
Un interessant tema que demostra que la iniciativa individual sol aportar importants aportacions a la nostra cultura popular.

jueves, febrero 15, 2007

'EL ARTE DEL MINIMO ESFUERZO', DE BARBARA BERCKHAN

LLIBRES

Novetat: “El arte del mínimo esfuerzo”,
de Barbara Berckhan

Traducció de Lidia Álvarez

RBA Nueva Empresa

“Como conseguir más con menos” és el subtítol d’aquest suggerent llibre d’autoajut, que com a mínim sembla estar revestit d’una certa seriositat. L’autora, alemanya, ja ha publicat diversos títols per a dones: ‘Quiérete a ti misma’, ‘Cómo defenderse de los ataques verbales’, ‘El arte de hablar en público’ i ‘Haz realidad tus deseos de una vez por todas’. D’altra banda, el punt de partença d’aquesta obra es la premissa de “¿per què matar-se treballant si també pot fer-se amb menys esforç?”. I per mitjà d’uns textos breus però eficaços s’analitzen aspectes de com reduir la llista d’obligacions, com alliberar-se dels lladres d’energia, acabar amb l’excés de treball, controlar l’esforç, saber trobar els punts claus, treballar amb tranquil·litat, harmonitzar-se amb la mandra… el més ampli llistat per afrontar una existència més calmada i serena, per donar-se compte de què de tant en tant cal aturar-se i prendre aire nou. Un text que passa prou bé i dóna pistes immillorables per a una vida més sana.

'LA CULTURA DE LA FLOR I EL MARESME'

La cultura de la flor
i el Maresme

L’Anna Maria em fa arribar la demanda que escrigui sobre la floricultura al Maresme. M’explica que fa anys que es dedica al cultiu de les flors i tot i que s’han sortit endavant han patit la invasió del mercat estranger i molts floricultors han hagut de plegar. Continuar –també m’apunta– és un repte en un lloc en el qual no hi ha la cultura d’altres països per comprar flors. “Però si la gent tingués més cultura amb les flors que donen vida, que alegren un racó de la casa, que no cal que sigui un sant per regalar-les, que pots regalar-les perquè estàs content, per un agraïment, per donar les gràcies, perquè estàs convidat a casa d’uns amics…”, són paraules seves que avui em motiven a escriure sobre les flors. Sí que és veritat que no som prou sensibles a un món, el de les flors i les plantes, que al Maresme continua ben present i que no solament vertebra una part de la nostra estructura socioeconòmica, sinó que també dóna forma i figura al paisatge en el que estem immersos, el col·lectiu i el personal. Caldria que fóssim més sensibles a un entorn en el que malauradament guanya massa el plàstic i l’asfalt: gaudir de les flors i les plantes, integrar-les en la nostra vida diària, avui en dia és més que mai un acte de militància. I cal que recordem això cada vegada que veiem un espai buit a les nostres cases i el trobem trist, o vulguem transmetre a algú emocions sense fer ús de les paraules.

'NO MAS DIETAS. EL METODO DEFINITIVO PARA NO ENGORDAR', D'ALLEN CARR

LLIBRES

Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico

Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.

Albert Calls

NOU CARNESTOLTES

La renovació
del Carnestoltes

El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?

Albert Calls

'CREER EN LO IMPOSIBLE ANTES DEL DESAYUNO', D'OSHO

Novetat:
“Creer en lo imposible antes del desayuno”, d’Osho
Publicat a Debolsillo

Osho (1931-1990) és un filòsof i místic de l’Índia que durant 35 anys va oferir xerrades per connectar amb els seus seguidors. Fruit d’aquestes n’han sorgit transcripcions que donen com a resultat una llarga nòmina de llibres, molts dels quals ara s’editen o reediten en castellà. Aquest és el cas del text, inèdit fins al moment, “Creer en lo imposible antes del desayuno. La experiencia de la auténtica realidad”, que se centra en la meditació i la recerca espiritual, en essencial referint-se als profunds canvis que experimenten qui la practiquen. Però el lector no trobarà en aquesta obra, ni en moltes d’altres que estan sorgint en paral·lel, una complexa densitat que l’aparti de les coses tangibles. De fet, les creences bàsiques d’Osho estan centrades en les tradicions de l’Índia i el budisme, però hi aplega de tot de les altres religions per projectar el seu ideari de Zorba el Buda: el renaixement d’un nou home que integra el millor de la vida senzilla i que no defuig els plaers sensorials, però tampoc els espirituals que li permeten trobar l’harmonia amb si mateix i el seu entorn. Aquest llibre, com molts d’altres d’Osho, és un got d’aigua que cal beure a poc a poc, però que al final calma l’assedegat.

TURISME CULTURAL

Dues propostes de turisme cultural

El Maresme va consolidant la seva oferta de turisme cultural, molt més interessant a la llarga que el turisme de platja. En aquest sentit, són moltes les propostes que passen desapercebudes, però que són prou importants i que poden gaudir els de casa i els de fora sense massa dificultats. En destacaria dues de les quals m’ha arribat notícia.
La primera és al baix Maresme, el Parc Temàtic Caramar dels Amics del Ferrocarril del Masnou. El circuit de trenets comporta un seguit d’activitats com la construcció de maquetes, exposició permanent de peces úniques, circulació de trens de cinc polzades o cursets de maquinistes i vaporistes, entre moltes d’altres. Més informació a : www.elmasnou.net/entitats/trenet o a l’e-mail: trenet@elmasnou.lamallla.net.
Una segona activitat molt destacable de turisme cultural és a l’Alt Maresme, amb el nom de la “Ruta Literària Caldes d’Estrac, perla de poetes”. Aquesta proposta, vinculada a la Fundació Palau, consisteix en una passejada que pretén descriure la relació de Caldes amb quatre grans poetes de la literaura catalana i apropar els participants als espais testimonis del seu viure i escriure (Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Palau i Fabre i Jacint Verdaguer). La poetessa i rapsoda Anna Maluquer s’encarrega de guiar l’itinerari que acaba al Centre d’Art Fundació Palau. D’altra banda, també hi ha la visita autoguiada “Caldes, personatges, poetes i llegendes”. Més informació a fundaciopalau@fundaciopalau.net.

EN RECORD DE JAUME BATLLE...

En record de Jaume Batlle,
alcalde de Premià de Mar,
No a l’N-II

Hi ha setmanes negres i aquesta passada n’ha estat una. Va començar amb el monumental col·lapse, dimarts 6 de febrer, a la maleïda carretera de sempre, produït per l’accident d’un camió a l’autopista C-32, al seu pas per Cabrera de Mar. I va acabar amb la trágica mort en accident de trànsit de l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, dimecres 7, quan un vehicle va envestir-lo per darrera en la moto en la qual anava. Un fet que ha creat una consternació i un dolor general que encara no pot mesurar-se.
Què és pot dir de la figura humana i propera de Jaume Batlle que no s’hagi dit ja? Personalment, el vaig conèixer com a client de la llibreria Proa Premià, i molt després, quan era alcalde, no va fallar mai si li demanàvem que vingués a presentar un llibre d’algun autor local, activitat de la qual se’n sortia amb la seva habitual franquesa i bonhomia. Ha estat un polític dels que no s’obliden i no és fàcil ser alcalde d’una ciutat com Premià de Mar. La seva recepta era ben senzilla: estimar-se el propi poble i utilitzar el diàleg com a principal eina de treball. Els que manen no ens poden donar tot el que volem, però si que hem d’esperar d’ells que ens escoltin i que ens donin alternatives i opcions. I d’això, l’alcalde de Premià de Mar en sabia força.
Com molts d’altres, quan em van avisar de la mort de Batlle, a l’N-II, prop de la carretera de Vilassar de Dalt, no m’ho creia, ni tan sols quan em vaig acostar al lloc dels fets i l’evidència ja era ben palpable en trobar-te alguns regidors de l’Ajuntament visiblement dolguts. Malauradament, els accidents sempre ens colpeixen molt més quan succeixen a persones que tenim a prop. A partir d’aquest moment, els fets han estat molt ràpids i contundents: el ple extraordinari convocat per l’Ajuntament, el mateix dimecres; la capella ardent; l’enterrament multitudinari i el tall de l’N-II, divendres, convocat per les plataformes cíviques que volen que aquesta carretera mortal acabi sent un passeig i s’hi trobi una solució viable i acord al segle XXI, en el que estem. Van ser moltes, moltíssimes, les persones que van acomiadar de Jaume Batlle i són moltes més les que estan expressant el seu condol personal durant aquests dies.
Ja el col·lapse monumental previ, preludi de la tragedia, demostra que no anem bé. Si un camió enmig de l’autopista pot crear un descontrol com el que vam viure, què passarà amb una de més grossa? I en puc parlar amb coneixement de causa perquè m’hi vaig trobar ben bé al mig. En aturar-se el flux de l’autopista i els conductors crear vies alternatives es va generar un gran col·lapse que les forces policials no van poder controlar, tot i les bones intencions que poguessin tenir. El riu asfàltic que ens interconecta no té capacitat per absorbir imprevistos. En taponar-se una artèria, els vehicles flueixen pel primer lloc que troben i la situació es descontrola.
Vivim en una comarca que ha sofert, en els darrers anys, un canvi demogràfic important. L’antiga N-II, una carretera mortal de necessitat com demostren les estadístiques, demana solucions que es vénen reclamant des de fa temps, però la impressió general és que només arriben bones intencions i pedaços per tapar petits esvorancs. La mort de l’alcalde premianenc, sumada a moltes d’altres morts a l’N-II i a fets com el col·lapse monumental, torna a posar en alerta que cal una solució ràpida i pràctica a la xarxa viària del Maresme, una comarca que ha crescut demogràficament i en trànsit de vehicles, però no en inversions adequades a les seves infraestructures
De tot plegat ens queda un gran pòsit de dolor i la constatació que la vida és massa fràgil i que dol particularment quan s’endú als éssers excepcionals. Tant de bo la mort de Batlle no s’oblidi i serveixi per revifar amb resultats un debat impulsat per les plataformes cíviques a les quals ell i d’altres polítics han donat suport. També ens resta, però, la impressió de sempre que tot i que ens queixem, les solucions promeses a la problemàtica de l’N-II no avancen perquè potser hi ha massa interessos al darrera. I que els talls locals ja no funcionen i calen estratègies més contundents i una major implicació de la ciutadania. Si anem a tallar Les Rambles de Barcelona, en un dia entre setmana, a veure què els sembla? Potser sí que aleshores aquest fet tindrà la suficient repercussió mediàtica i a qui procedeixi, com se sol dir, s’espavilarà per accelerar solucions.
El recordatori que van donar als assistents a l’enterrament de l’alcalde de Premià de Mar recull un text de Teresa de Calcuta amb nou afirmacions sobre la vida. La primera diu que “La vida és una oportunitat. Aprofita-la”. La darrera, que “La vida és la vida. Defensa-la”. Amb el més entranyable record cap a un bon polític, de proximitat al ciutadà i una gran persona, compromesa amb el seu poble, potser el que toca ara és defensar la vida, aprofitar-la i plantar cara. I si no ens donen solucions, exigir-les amb una major implicació de tots, perquè quan sortim de casa cada dia, en vehicle, aquest fet no sigui una loteria en la que molts números porten cap a la mort.

lunes, febrero 05, 2007

'PODEMOS ESTAR CONTENTOS', D'ALBERT LLADÓ

Ull a la nova literatura maresmenca:
'Podemos estar contentos' és el primer llibre d'Albert Lladó, un recull de 50 relats curts, on de manera irònica però contundent es parla sobre la mort, la identitat, la soledat i l'amor. L'escriptor Toni Sala és l'autor del pròleg. Lladó és el director del diari digital Diari Maresme.

JORNADES D'ENTRENAMENT ACTITUDINAL

Montse Urgellés em fa arribar informació de les Jornades d'entrenament actitudinal que es faran el dia 17 de febrer a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona. Tal com expliquen, proposen "un entrenament com un espai d'aprenentatge d'alt impacte, on pot adquirir-se noves habilitats per construir un lideratge personal sòlid i efectiu, que et permetrà posar-te en acció i aconseguir els resultats que paguen la pena per a tu". El curs estarà impartit per José Cabello: empresari, coach i entrenador d'equips de treball. Organitza: Diamond Building. Informació i subscripcions a Montsse Urgellés. Tel. 639 77 69 45 o a www.gesfincor.com.

CALENDARI DEL BARÇA

La Penya Barcelonista de Cabrera de Mar ha editat i distribuït un calendari que recorda, amb imatges, la XIV Trobada de Penyes Barcelonistes del Maresme, feta l'any passat al nostre poble. A part dels esdeveniments esportius blaugranes hi ha un ampli ventall de fotografies de la Trobada i espai per fer-hi anotacions.

viernes, febrero 02, 2007

NECESSITATS DE GÈNERE

Analitzar les necessitats
de les dones del municipi

“Dona, fes sentir la teva veu”, és un projecte de participació que l’Ajuntament de Mataró ha promogut per generar un debat i reflexionar de les necessitats al municipi, des d’una perspectiva de gènere. A partir de diverses sessions de treball han aprofundit, el passat mes de gener i inicis de febrer, en temàtiques com “Jo, la feina, la familia”, “Dona i serveis”, “Dona i feina” i “Dona i ciutat”. S’han analitzat aspectes com si es poden compaginar els horaris laborals amb els familiars, els serveis que les donen troben a la capital de la comarca i quins hi manquen, les dificultats a l’hora de buscar feina, la discriminació en els processos d’incorporació i quins obstacles hi ha més sovint en els espais públics, entre d’altres aspectes.

JOCS FLORALS A VILASSAR DE MAR

XII Jocs Florals del Patronat
Parroquial de Vilassar de Mar

El Patronat Parroquial de Vilassar de Mar organitza la dotzena edició dels Jocs Florals, un certamen literari que comporta tota una tradició a la localitat. Els treballs, que han de seguir les condicions establertes a les bases, es podran lliurar als organitzadors fins al dia 9 de març. D’altra banda, hi hauran quatre categories, per edats, i els tres temes són Amor, Pàtria i Fe. El lliurament dels premis tindrà lloc a l’Església Parroquial, el proper dia 21 d’abril, a les 10 del vespre.

NOVEL·LA NEGRA A BCN

Bcnegra, trobada
de novel·la negra
a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona organitza, del 5 al 10 de febrer, “bcnegra. Trobada de novel·la negra a Barcelona”. L’eix temàtic del conjunt d’activitats serà la vessant científica de la investigació policial, ja que l’any 2007 Barcelona posa un accent especial en les propostes culturals en el món de la ciència. També destaca en aquesta edició la recerca d’atenció del públic juvenil cap a la novel·la negra, treballant especialment els personatges que poden ser atractius per a aquest públic, amb propostes als instituts de secundària i les biblioteques. Tot i així, el plat fort són activitats obertes al públic en general, com la Conversa amb Henning Mankell (7 de febrer), la Conversa amb Yasmina Khadra (8 de febrer) o una taula rodona sobre les autores del gènere, entre d’altres temes destacats. www.bcn.cat/cultura/bcnegra.

CARNESTOLTES RETORNA

La renovació
del Carnestoltes

El mes de febrer ve acompanyat del singular i divertit temps del Carnestoltes, una festa molt seguida arreu i, en especial, a la nostra comarca. Balls, rues i les celebracions més variades permeten recordar que de tant en tant s’ha de riure una mica de tot plegat, “del mort i qui el vetlla”, com se sol dir. El Carnestoltes és la festa de la disbauxa per excel·lència, que gaudeixen força els més petits, però també els grans; que permet la participació activa –amb una disfressa–, però també la passiva, solament veient l’enginy d’aquells que han estat capaços de crear i passejar les més sorpresives mascarades. Com tota festa tradicional, però, hi ha el perill de caure en la repetició. I encara que les coses funcionin, s’han de buscar nous camins, noves propostes, innovacions temàtiques. Per exemple, la Comissió del Carnestoltes de Cabrera de Mar porta uns anys a la recerca de referents d’originalitat, motiu pel qual organitza carnavals temàtics i els vincula amb activitats i exposicions. D’aquesta manera, si l’any passat el tema de fons era Venècia, enguany, dissabte 17 de febrer, a més de la desfilada de les rues pels carrers del poble i el ball, organitza un festival de llum i so “Drag Queen”, amb la participació de “Divine” i el seu grup d’artistes “Drag” i una degustació de cocktails per a tothom. N’hi ha més suggerents propostes que preparen d’altres municipis, a l’espera d’una participació que sigui molt lluïda (concursos de fotografia, etc.). El Carnestoltes reneix cada any amb força, colors i originalitat. Quines seran les disfresses més típiques d’aquesta edició?

Albert Calls

APRIMAR-SE SEGONS ALLEN CARR

LLIBRES

Novetat:
“No más dietas. El método definitivo para no engordar”,
d’Allen Carr
Espasa Práctico

Allen Carr, mort recentment i de forma paradoxal de càncer de pulmó, passarà a la història del llibre útil per “Es fácil dejar de fumar, si sabes cómo”, un bestseller que va marcar una línia, a la qual van seguir d’altres títols com “Es fácil que las mujeres dejen de fumar”, “Es fácil que tus hijos dejen de fumar”, “Es fácil tener éxito”, “Es fácil perder peso”, “Es fácil dejar de preocuparse”, “Es fácil superar el miedo a volar” i “Es fácil controlar el consumo de alcohol”. Tot just, un plec de senzilles guies amb contundents consells per reconduir els camins vitals que han donat molts resultats satisfactoris, però també molts fracassos. Els llibres de Carr demanen molta motivació del lector, però sobretot són molt entenedors i donen pautes que, com a mínim, conviden a la reflexió. En aquest nou títol aplica el seu mètode per mantenir-nos en el pes ideal, sense haver de seguir dietes rígides ni una rutina d’aclaparadors exercicis. Els secrets són ben simples: no barrejar determinats aliments, una delimitació del que és bo per a la salut i el que no i la proposta de nous hàbits per a l’alimentació. Aquest llibre no ofereix meravelles, la veritat, però dóna quatre pistes que és bo no oblidar i que poden contribuir a enfrontar-se a un problema que no és gens fácil de resoldre.

Albert Calls