jueves, octubre 19, 2006

POETES A LA BIBLIOTECA DE CABRERA DE MAR

Poesia a la biblioteca
de Cabrera de Mar
La biblioteca municipal de Cabrera de Mar serà l’escenari d’un recital de poetes del municipi el proper divendres 27 d’octubre, a les vuit del vespre. L’acte s’emmarca dins el programa “L’octubre dels poetes”, promogut per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i que ha consistit, també, en l’edició de dues antologies poètiques: una de Ramon Bonet i l’altra de l’Avi Pla. En el cas del recital llegiran els seus poemes Núria López, Sílvia Tarragó, Jesús Sáez, Albert Calls i Anna Maluquer. Presentarà l’acte Carles Peidro.

L'ART DE LES DONES

Espais femenins
a l’art català
El paper de la dona cada vegada és més reivindicat des de tots els àmbits. L’art n’és un d’quests. ‘On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX I XX’ és el títol de l’exposició que va inaugurar-se a les sales de Can Palauet (c. d’en Palau, 32, de Mataró) el passat divendres 20 d’octubre, amb la premissa de mostrar que la creació artística no és únicament cosa d’homes. L’exposició podrà veure’s fins al proper dia 26 de novembre, en els horaris habituals d’aquest centre que programa periòdicament tot tipus de mostres de caire artístic.

HOMENATGE A LINA CASANOVAS

Argentona i Dosrius
homenatgen a Lina Casanovas
Els Amics de la Poesia d’Argentona, amb la col·laboració del consistori de la vila, l’Ajuntament de Dosrius, el Centre Parroquial i diversos particulars, han promogut un acte d’homenatge a Lina Casanovas i Berenguer, una de les veus poètiques deganes del Maresme, autora d’una obra de pocs volums però molt intensa, que desvetlla una passió desfermada pel domini de la mètrica, així com una reflexió amable, bucòlica, a voltes amb un toc rebel, de la vida i les persones, les figures i els paisatges, que ha conegut. Es faran dos actes: un diumenge 5 de novembre, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial d’Argentona. L’altre, dissabte 11, a les 6 de la tarda, a Dosrius. En conjunt hi haurà diversos parlaments, es presentarà un llibre recopilatori amb els poemes de l’autora, sota el títol ‘Un punt de mel’ i un CD, a més d’un audiovisual amb recital de poesies per nens i nenes de l’Escola Francesc Burniol d’Argentona, un recital de l’autora o una exposició de fotografies retrospectives de diferents moments de la seva vida, que estarà emplaçada al bar d’en Jaumet del Centre Parroquial.

SALVAR ELS LLIBRES

L’Associació Llibre Viu
recupera llibres fora d’ús
Mataró compta, des de fa unes setmanes, amb una peculiar associació. Sota el nom de Llibre Viu recuperen llibres fora d’ús i sense valor comercial actual que els arriben de procedències molt diverses. En tenen ja uns 60.000, classificats, ordenats, després de desestimar els que no tenen un mínim de qualitat. “Pretenem donar una nova vida als llibres, facilitant l’intercanvi gratuït amb persones que els desitgin i que n’aportin algun que ja no els faci falta, establint un nou circuit d’aprofitament de molts lllibres que anirien irremeiablement a parar a la brossa”, expliquen. Tenen un local cedit per l’Ajuntament de Mataró, al barri de Rocafonda, “amb la il·lusió de ser, també un focus d’interculturalitat i de foment del goig de llegir entre tot el veïnatge”, com també afegeixen.
Llibre Viu. Carrer Poeta Punsola, 31. Rocafonda. Mataró. Adreça electrònica: llibreviu@pangea.org

1N. DIA DELS MORTS I ELECCIONS

1N , eleccions al Parlament

L’1 de novembre es podrà anar a votar una altra vegada. De fet és un dret que no cansen de repetir-nos que hem d’exercir, encara que en alguns moments poguem pensar de què servirà que ens preguntin l’opinió, si el resultat no acaba sent massa òptim per a tots plegats. No són bon temps per a la classe política, que gaudeix d’un descrèdit generalitzat, patent en els casos de corrupció urbanística o en la idea, sembla que molt extesa entre la societat, que es passen el dia barallant-se per no arribar enlloc més que a ocupar cadires, quan moltes coses que haurien de canviar segueixen igual. El ‘dia dels morts’ coincideix, aquesta vegada,–o almenys es nota en l’ambient– amb una certa mort col·lectiva de la il·lusió en la classe política, avançada ja en l’abstenció del Referèndum. Què és el que passa que la gent està desencantada d’aquesta manera? La culpa és solament dels polítics en actiu? Pel que es veu, són els que haurien de solucionar moltes mancances socials, que són les que generen preocupació, i no ho fan, continuen culpant-se els uns als altres sense posar-se d’acord (són les regles del joc, ens diuen!). Ens parlen d’una “societat del benestar”, però més que mai comprar-se un habitatge comença a ser una acció impossible –en una sola vida, vull dir, i de moment només en tenim una–, la precarietat laboral i la inseguretat estan a l’ordre del dia, les diferències socials són cada vegada més aguditzades i un llarg llistat de desgreuges donen com a resultat una inapetència col·lectiva que ens està passant factura. Des de la política no es pot resoldre tot, però sí que es troba a faltar –i parlo en termes genèrics, no específics– aquella il·lusió per transformar l’entorn, la societat, que uns anys enrere, com a mínim, es suposava en aquells que volien dedicar-se al que pretesament és una vocació per millorar la nostra col·lectivitat.

'CABALLO DE TROYA, 8'. TORNA BENITEZ

LLIBRES

‘Caballo de Troya 8’,
de J.J. Benítez

Planeta

‘Caballo de Troya’ s’ha convertit en un clàssic vivent de la novel·la popular que té seguidors multitudinaris. La sèrie –ara de vuit novel·les– escrita pel periodista espanyol Juan José Benítez, tracta dels viatges en el temps. Suposadament, un militar nordamericà li entrega a l’autor documentació relacionada amb un projecte secret, l’Operació ‘Caballo de Troya’, que ha permès a dos crononautes anar a l’època de Crist, l’any 30 i viure els darrers dies de Jesús de Natzaret. La ciència ficció es barreja, en aquests volums, amb l’especulació històrica, atrapant al lector amb habilitat i amb un discurs molt elaborat i convincent, en el qual es van tractant diversos períodes de la vida de Jesús, com la infantesa, l’adolescència i la joventut, les persones que el varen envoltar… tot plegat farcit d’especulació fantacientífica, que deixa satisfet tant al lector curiós com al freak, a bastament. No s’entén, sinó, que la sèrie hagi durat tants volums i continuï generant interès imparable. D’altra banda, la vuitena entrega porta per títol ‘Jordán’ i comença a partir de la curiosa figura de Joan Baptista i el baptisme de Jesús, desvetllant algunes claus com que el Mestre mai va retirar-se al desert o que no va ser temptat pel diable. En qualsevol cas la història atrapa el lector des de l’inici, tot i que en la primera part l’autor no escatima en cites per donar credibilitat científica a un diari que és un veritable homenatge a la imaginació.