lunes, junio 19, 2006

ÚLTIM POEMA

ÚLTIM POEMA

Fa calor. Apagues el llum
i et quedes a les fosques.
De fons arriba un lleu silenci que fuig,
la remor dels cotxes del carrer, borratxo de claror,
la tele que garla tragèdies col·lectives,
una parella de veïns que s'escridassa,
l'home silenciós, capficat, a l'espera
d'un desenllaç personal improbable.
Assegut, en l'obscuritat, medites
aquesta vida tan plena de cruïlles.
Com sempre, avui hi ha qui ha mort
i també qui pateix i el profund dolor
en la mirada dels nens, que t'aclapara.
I el camins plens d'entrebancs.
I la vida que avança,
molt pitjor per a d'altres.
Per a tu, solament,
carregada d'angoixes.

___________________________________

EL MILLOR AMIC DE L'HOME

El millor amic de l'home, sens dubte, és el gos.
Però, el millor amic del gos és l'home?

I.M. VALERIA PUJOL

Amb en Valeri vam compartir el somni de la unitat de l'esquerra. Era el principi d'Iniciativa per Catalunya i guardo, en el meu record, una gran pancarta penjada al Miquel Biada que deia: ¡SALUT BRIGADISTAS, NO PASARAN!. Uns anys després un veu el fracàs del projecte de l'esquerra i es lamenta d'haver perdut una oportunitat històrica.

Potser el que hem de fer tots els d'esquerra és deixar de ser-ho.

I si ens apuntem tots a CiU què passaria?

PPALLASSOS

PPallassos (sobren les paraules).
Però és que a més, els que estan a l'altra banda encara ho són molt més.

LA RAO

No cal capficar-se en intentar aconseguir que les coses vagin,
les coses no van mai, no hi ha cap ordre, solament el caos del fluir,
una sensació profundament plaent i dolorosa alhora.

FUMART

Fumar és un art,
l'art de morir a poc a poc,
d'esgotar la vida com el fum
sabent que et passarà factura.

Som animals neuròtics.

Avui em fumaré uns quants puros.

HISTORIA TRISTA

Un indigent va arribar al meu poble. Només li quedava a la vida un gos. A ell el van posar a l'alberg i el gos en unes gàbies que hi ha per als animals que es recullen al carrer. M'expliquen que va arribar a dormir dues nits amb el seu company animal. Es va obrir la porta i el gos es va escapar, el va atropellar un vehicle d'aquests que habitualment van a tota velocitat (el meu poble és un municipi de gent que es guanya molt bé la vida i s'ho pot gastar en cotxes i torres). El gos va morir als seus braços.

Algú es pot arribar a creure que, per a alguns, aquesta vida no és una merda?

JA SOM UNA NACIO (ALMENYS AL PREAMBUL)

No vaig voler participar en aquesta pantomima del Referèndum. Ara ja han engegat la xarlotada col·lectiva de les eleccions de la tardor. Ells van vivint, però per a nosaltres els pisos són d'uns preus impossibles.

Que es fotin el seu Estatut al cul.


Potser ha arribat l'hora d'acceptar el nihilisme com una acció.

El nostre nihilisme també és el menyspreu a una classe dirigent que no ens duu enlloc.