lunes, marzo 06, 2006

VILASSAR. TEXT PER A UNA GUIA

LA guia COMERCIAL MÉS pràctica

Sense cap mena de dubte, la localitat de Vilassar de Mar és un dels municipis més emblemàtics que pot trobar-se al sud de la nostra comarca. Entre les seves virtuts destaca perquè és ric en qualitat de vida, dinàmic i amb una diversificada oferta socioeconòmica, oberta a propis i foranis, que combina amb just equilibri un atractiu ventall de referents patrimonials, serveis, vida cultural i alhora, també, associativa.
En aquest context, l’Anuari Comercial 2006-2007, que ve editant-se des de fa uns quants anys a diversos municipis de la comarca, es publica un any més a aquesta localitat, contribuint a la divulgació de l’existència de l’oferta en comerços i establiments de caràcter local. D’altra banda, també vol ser un útil instrument que permeti la consulta d’adreces i telèfons d’una manera pràctica i eficaç, on l’usuari hi pugui trobar una àmplia informació de les propostes municipals existents, ordenades per epígrafs referents als diversos àmbits, amb l’objectiu d’acostar-se i conèixer millor Vilassar de Mar.
UN MUNICIPI AMB OBERTURA AL LITORAL

Vilassar de Mar, com el seu propi nom indica, es caracteritza, principalment, per tenir una obertura al litoral destacable, que ha donat com a fruit un patrimoni destacable i que aquesta localitat hagi estat tradicionalment d’estiueig. Un segon factor important de localització territorial d’aquest municipi és la proximitat a Barcelona, la capital de Catalunya, cosa que ha fet que nombroses persones decidissin convertir-lo en el seu lloc fix de residència. Per tot això, és també destacable l’increment demogràfic dels darrers anys que l’ha perfilat com un espai en creixement, però que ha sabut mantenir alhora la qualitat de vida, és a dir, un lloc on viure bé, amb serveis i amb un fàcil accés a la metròpoli, ja sigui agafant el tren de rodalies, amb transport públic o amb el propi vehicle. D’altra banda, Vilassar de Mar ha estat de sempre un dels municipis de la comarca amb més personalitat. Actualment, l’alcalde és Pere Almera, del PSC, que governa en minoria i és, a més, president del Consell Comarcal del Maresme.

UNA IMMILLORABLE OFERTA COMERCIAL
i un mercat de flors AMB PROJECCIÓ internacional

Vilassar de Mar ofereix a aquelles persones que vulguin acostar-se, en un mateix espai, un ampli i diversificat teixit comercial que compta amb una oferta de botigues de primer ordre –impulsades per les actives entitats de comerciants–; una prestigiosa producció de floricultura i horticultura –flor i planta ornamental, patates i hortalisses, cereals i fruiters­­­; també un àmbit industrial a tenir en compte –tèxtil, construcció, metal·lúrgic, fusta, paper, arts gràfiques... No pot deixar-se de banda, tampoc, un pol destacable d’activitat econòmica com és el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un gran equipament que reuneix un amplíssim ventall d’empreses relacionades amb la floricultura i l’horticultura ornamental i que dóna prestigi internacional a Vilassar de Mar, tant amb les seves activitats comercials com amb propostes com l’Hortimostra i l’Obert Plant.

LES ENTITATS MÉS ACTIVES I UN RIC patrimoni cultural

A més de la seva interessant oferta comercial i industrial, Vilassar de Mar proposa, també, un ampli ventall d’activitats de caràcter cultural. El Mar de Flors n’és una bona prova. Té com a objectiu obrir el municipi als visitants, mostrant el món de la flor i la planta, així com la riquesa patrimonial de la vila. Vilassar de Mar té també tres emblemàtics museus: el Monjo, el de la Marina i el de la Mina Vella. D’altra banda, només per esmentar una part del ric patrimoni de la localitat, hi destaquen la torre de defensa de Can Nadal (segle XVI); l’escultura Mediterrània (al costat del Museu Monjo); el Casal, de creació noucentista; la plaça de l’Ajuntament, amb edifici porxat del Foment i el Casino; la Casa Torre, d’estil neoclàssic del pintor Torres Garcia; la casa d’estil colonial de la família Bisa o l’església de Sant Joan, entre d’altres. La tasca de les entitats contribueix, d’altra banda, a donar forma, amb les seves aportacions, a l’intens programa de propostes de caràcter social i culturals.

LA TASCA INGENT DE PROA PREMIA

El mèrit de la Sílvia, de l'Abel, de mi mateix, rau en un fet tan senzill com són mes de 10 anys de llibres a les espatlles. Quantes històries, poemes, reflexions i pensaments hem acostat a milers de persones? Aquesta és, sens dubte, una gran aportació al món. I ho sento per la immodèstia.

APRENDRE ARTS PLASTIQUES

L'Associació d'Artistes Plàstics de Premià de Mar (AAPP) continua organitzant activitats culturals relacionades amb els temes que li són propis. En aquest sentit proposen tallers de dibuix, pintura i tèxtil, amb els monitors Macu Jordá (dibuix), Miquel Fernández (pintura) i Pilar Roch (tèxtil). La iniciació dels cursos serà el proper dia 20 de març. Consten de places limitades (10 participants) i tenen una durada de 32 hores repartides en 8 setmanes. Es pot sol·licitar més informació a Josep Miquel Paufila (Tel. 93 752 56 20 i 637 007 950) i M. Pilar Rock (Tel. 93 752 28 50 i 636 203 666). D'altra banda, l'AAPP programa de forma periòdica exposicions d'artistes locals i de la comarca a la seva sala Premiart, al carrer Sant Antoni, 3, de Premià de Mar. Els objectius de l'entitat són dinamitzar propostes al voltant de les arts plàstiques i els creadors de casa nostra.

'ANEM AL TEATRE'

La Fundació Burriac, de Cabrera de Mar, programa periòdicament sortides culturals. La propera que organitzen és el diumenge 2 d'abril, al Teatre Borràs, amb l'objectiu d'anar a veure Mentiders. Com expliquen, es tracta d'una comèdia d'embolic i molt humor anglès que compta amb un repartiment de luxe, obra d'Anthony Neilson, dirigida per Abel Folk i interpretada per Mercè Comas, Santi Ibáñez i Enric Majó, entre d'altres actors. D'altra banda afegeixen que "la intenció de Mentiders, és extenuar a la gent de riure, tal com va passar amb 'Pel davant i pel darrere'. És una comèdia amb un embolcall de caramel però amb un contingut no sempre dolç, de vegades picant, de vegades àcid i gairebé sempre molt malintencionat". L'argument de la comèdia se centra en dos policies que es troben en la situació d'haver de comunicar una mala notícia a un matrimoni la Nit de Nadal. Per no fer mal al matrimoni, els policies fabriquen mentides pietoses i deixen, d'aquesta manera, que els malentesos vagin creixent. La sortida al teatre es farà l'esmentat diumenge 2 d'abril, a les 17h, des de la Plaça de l'Ajuntament, per anar a veure l'obra a les 18'30h. Les persones interessades en anar-hi poden contactar amb la Fundació Burriac o fer arribar un sobre amb el seu nom i telèfon i 28 euros a l'Emi Pujol (Baixada de l'Eglésia, 6), abans del dia 23 de març. Els socis de la Fundació Burriac poden beneficiar-se d'un petit descompte en el preu.

NOU NUMERO DE 'PELUTS'

"Peluts" és la revista sense ànim de lucre que editen les Protectores d'Animals de Cabrera de Mar i Mataró dues vegades a l'any. Acaben de publicar el número 3 en el qual la coneguda actriu Margarida Minguillón és entrevistada i on tracta, entre d'altres temes, el seu amor pels animals, en especial pels cavalls. Però "Peluts" inclou moltes més coses, com l'èxit de la Protectora mataronina en el Primer Saló pel Benestar i la Defensa de l'Animal Abandonat, un ampli ventall de notícies breus i un llistat d'animals que busquen família, un conveni amb la Fundación Eukanuba, articles sobre gossos d'assistència, suport físic i psicològic, la leishmàniosi canina, el millor líder per al nostre gos o les tortugues en perill, entre d'altres temes que es tracten. D'altra banda, en l'editorial, es destaca el paper que té cadascú en evitar els maltractaments dels animals. "Per fer arribar aquestes paraules tu, qui en aquests moments estàs llegint això, ets molt important. Tu ets el canal que farà arribar a la gent que coneixes la situació dels animals abandonats, tu podràs evitar que quan arribi l'estiu el teu veí deixi el seu gos o gat al carrer, tu podràs ajudar-nos amb aportacions econòmiques o venint a passejar gossos o adoptant un animal dels refugis o fent-te soci...", diuen.

PARELLES LINGUISTIQUES A CABRERA

L'Ajuntament de Cabrera de Mar, des de la seva Regidoria d'Ensenyament, busca voluntaris per a parelles lingüístiques. Aquest projecte consisteix en què dos persones, una catalanoparlant i una altra que vol aprendre a parlar en català, puguin trobar-se i mantenir converses sobre qualsevol tema, amb l'objectiu de què el que sap menys practiqui i aprofundeixi en el coneixement de la nostra llengua. Com expliquen, tothom pot fer de voluntari, no cal tenir una formació específica, n'hi ha prou amb parlar de manera informal i espontània. D'altra banda, l'únic compromís del voluntari i del practicant és el de mantenir aquestes converses durant un període de deu setmanes, en concret una hora cada setmana i en el lloc que la pròpia parella determini. També, tindran el recolzament d'una coordinadora lingüística. Les persones que estiguin interessades en participar en aquesta propost poden contacatr amb la Regidoria d'Ensenyament. Tel 93 759 00 91 (de 9 a 14h). LC

UNIVERS BLOG

La passió per internet ha anat prenent camins molt diversificats, especialment en els darrers temps. Un dels més concorreguts, sens dubte, és el dels anomenats blogs (blocs) o, referint-se a tot l'entorn que generen, blogosfera. El fenomen ha transcendit fronteres i se'n poden trobar de tots els tipus i formats; alguns, fets amb particular mestratge i de molta utilitat; d'altres, no serveixen per a res, però la vida actual és així: plena de diversitat i la necessitat d'escollir el que t'interessa. Els blogs, de fet, són l'evolució del diari personal en el format digital. Els usuaris, que poden crear-se el seu de forma gratuïta (hi ha diverses maneres, una és a blogspot.com, per exemple) obren un quadern de bitàcola en el qual escriuen dia a dia les seves opinions, experiències, comentaris... el que vulguin i amb una llibertat absoluta –una altra de les claus d'aquest univers digital. Hi ha diverses variables, però. En el diari normal, el de paper de tota la vida, no es disposa de la capacitat de què qui vulgui pugui accedir-hi per mitjà de la xarxa, penjar el seu comentari, interconnectar el seu blog i originar una connexió universal d'amics, interessos o temàtiques múltiples. La modernització de la gestió de les imatges digitals, a més, ha permès que amb càmeres senzilles es capturin les fotografies al moment i s'incorporin al propi blog. També que hi hagi una gran oferta de tot tipus d'eines gràfiques per millorar el diari personal digital, diferenciar-lo i fer-lo una peça única, que és del que es tracta. Els bloggers són, d'aquesta manera, cada vegada més, una confraria telemàtica universal que s'autoregula i organitza, del caos a l'ordre. L'aplicació en el camp del periodisme, en un altre ordre de coses, permet que corresponsals als quals no deixen informar, en els seus mitjans, de determinades notícies, ho puguin fer a través del seu propi diari digital. D'altra banda, al blog t'hi aficiones molt ràpid i és un fenomen que comença a tenir una certa dimensió social. No cal gaire aprenentatge, com en gairebé tot a internet, n'hi ha prou amb tastar-ho i deixar-se endur. A mi ja m'ha passat, com a moltíssimes altres persones d'arreu del planeta virtual.

'LA HISTORIA DEL LOCO', de JOHN KATZENBACH

De tant en tant va bé llegir-se un llibre que t'evadeixi. De fet, el mercat n'és ple amb excés d'aquests productes, potser n'hi ha massa fins i tot, però enmig de la quantitat també es pot trobar la qualitat. Aquest és el cas de La historia del loco, de John Katzenbach, publicat per Ediciones B, dins la col·lecció Thriller Zeta, un best seller ara en format de butxaca que van projectar molt bé publicitàriament en el seu moment. La trama parteix de la història de Francis Petrel, que tenia vint anys i escaig quan la seva família el va tancar en un centre psiquiàtric. Uns anys després, en retornar-hi per a una celebració, els records sobre successos obscurs tornen a la seva ment. No és bo avançar massa més sobre aquesta història que Petrel redacta amb un llapis en la paret de casa seva. L'angoixa de la malaltia mental que l'afecta s'entrellaça amb el dubte que té el lector de la banda de la raó en què se situa la història. Tanmateix, l'autor demostra amb aquesta obra un cert mestratge per provocar la tensió del lector, però alhora també per explicar una història curiosa, que atrapa i que enxampa, a partir d'un personatge marginal i de territoris sempre sinuosos com són els de la follia. John Katzenbach té una llarga trajectòria com a periodista especialitzat en temàtiques judicials. Ha publicat In the Heat of the Summer -nominada al premi Edgar i portada al cinema amb el nom de The Mean Season–; El psicoanalista, que recordaran els lectors i un altre títol amb pel·lícula, La guerra de Hart, en aquest cas de temàtica bèl·lica. Retornant a La historia del loco i per concloure, és una lectura que cal assaborir a poc a poc, paladejant i no deixant-se capturar de cop pel fil narratiu. En aquest tipus d'obres és fàcil deixar-se seduir per la trama i voler arribar al final; com amb el bon vi, doncs, cal anar assaborint cada capítol i cada tast a poc a poc. Es dóna el cas, a més, que a banda d'assassins en sèrie i crims aquesta novel·la està revestida d'una certa voluntat de fer obra literària, de barrejar narrativa de gènere amb ofici d'escriptura. I això es nota molt.

CABRERA RECUPERA ELS TRES TOMBS

La recuperació de les tradicions a la comarca és una de les prioritats dels últims anys per a la gent de Cabrera. Si no fa massa tornaven a celebrar la Verema, ara han posat en marxa els Primers Tres Tombs de la localitat. El programa d'actes, previst per al passat 19 de febrer, tenia com a objectiu unir festa, tradició i cultura i oferir a propis i foranis una celebració que és tota una institució, des de fa anys, en d'altres pobles de la comarca. Tal com es destaca en el programa de l'Associació Amics dels Tres Tombs i Tradicions, "a principis de l'any que ens ha deixat, uns quants cabrerencs amants dels cavalls i del nostre poble, amb tota il·lusió vam decidir recuperar una antiga tradició, una festa popular que va deixar de fer-se a Cabrera de Mar, d'ençà de l'any 1940 aproximadament". D'aquesta manera, els organitzadors de la proposta han volgut recuperar la celebració dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels animals, alhora que recorden la vinculació amb el passat agrícola del municipi. Un altre dels objectius que volen assolir és la reivindicació del cavall com a animal vinculat a la vida en el camp, en especial en el darrer segle. "Quan sentiu el soroll de les ferradures repicant contra l'asfalt, sortiu al carrer a fer poble, admireu aquest noble animal en totes les seves vessants: el cavall muntat i el de tir", apunten en aquesta línia. D'altra banda, el programa d'actes d'aquest primera edició va incloure missa, benedicció de la bandera i la imatge de Sant Antoni, esmorzar, engegada de coloms, concentració de cavalleries, carros i carruatges i sortida cap a la Benedicció. En el programa de mà d'aquesta primera edició, l'estudiós local Josep López Vinyals fa un emotiu record de com es vivia Sant Antoni al poble quan ell tenia nou o deu anys. Sigui com sigui, cavalls i carruatges tornen a desfilar per aquesta localitat del Baix Maresme.

CARNAVAL, COCTEL DE CRITICA I MAGIA

Durant aquests dies es viu la festa del Carnestoltes de moltes maneres, tantes com cada poble vulgui celebrar, a tot el Maresme, arreu. El Carnaval que ve fent-se des de fa molts anys recull, d'una manera prou clara, la voluntat popular del poble d'escarnir els poderosos, a si mateixos i a tot tipus de faixes que la societat tendeix a posar amb l'objectiu de fer-nos mantenir un ordre que permeti anar tirant, que sol ser sempre i al cap i a la fi del que es tracta. La festa per excel·lència de la disbauxa, doncs, s'acompanya de nombrosos rituals, però el més lluït és, sens dubte, la rua en la qual desfila la més bigarrada galeria de personatges, projeccions i fantasies. Amb màscares o sense, la imaginació acaba sent l'arma més poderosa per convertir-se, durant unes hores, en aquell personatge que sempre un ha volgut ser, amb un toc d'escarni i ironia si s'escau. El Carnestoltes és, per tot aquest conjunt de coses, molt divertit i convida a la participació col·lectiva; és, també, però, una distracció permesa i puntual, per cobrir l'expedient. D'altra banda, entre les moltes propostes que s'organitzen aquests dies a la comarca, n'hi ha una de curiosa, la de Cabrera, que vindrà acompanyada de la inauguració de l'exposició Carnevale di Venezia. De la mà de Carles Peidro i César Escobedo, en els darrers anys es ve recuperant la tradició carnavalesca en aquest municipi i es busquen elements que puguin ser diferents; aquest, sens dubte, n'és un, invocar les suggerències venecianes per a les disfresses. Però el més important es pot veure als carrers, per unes hores: la desfilada de ciutadans i ciutadanes que amagats en l'anonimat ens acosten tot un món de màgia i sensibilitat. Des de les rues infantils fins a les dels grans, els carrers de pobles i ciutats s'omplen durant aquests dies de tot tipus de personatges fantàstics. L'objectiu, com sempre, és riure i passar-s'ho molt bé.

CONEIXER EL PARC SERRALADA LITORAL

N'he parlat alguna altra vegada, però ha estat molt per damunt i és un tema que dóna prou de sí com per dedicar-hi més espai. La Guia del parc de la Serralada Litoral, publicada dins Pòrtic Guies, és un dels instruments més útils que hi ha per fer passejades i excursions en el nostre entorn. En un llibre àgil, pràctic i profusament il·lustrat, on es dóna notícia de La Conreria, Sant Mateu i Céllecs, espais naturals de la nostra comarca que, com s'hi apunta, tenen un paper ecològic fonamental en contactar el litoral amb les valls interiors. En el llibre s'hi poden trobar un total de 14 itineraris que es poden recórrer a peu o en bicicleta, permetent descobrir els secrets d'aquest espai natural que se situa entre la nostra comarca i el Vallès Oriental. En concret són els següents: La Roca d'en Toni, Serralada de Marina, La ruta de l'esquirol, La creu de Montcabrer, Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès, Riudameia, El castell de Burriac des d'Argentona, La via romana de Parpers, La ruta de les fonts, Pel GR-97/3, El Meridià Verd, De Riudameia a Sant Mateu, Ruta del Vedat i El castell de Burriac des de Cabrera. En relació a la informació complementària es dónen diversos llocs de contacte en els quals es pot ampliar: l'Oficina del Parc i del Consorci, el Servei de Vigilància del Parc, diversos punts d'informació o els ajuntaments que integren el Consorci del Parc, entre d'altres, en els quals s'hi troba també un petit llistat d'interessants adreces d'internet. Una bona eina, sens dubte, per a les persones que volen conèixer i gaudir del nostre entorn.

'EL QUADERN DE BITACOLA', de FERRAN RAMON-CORTES

El quadern de bitàcola,
de Ferran Ramon-Cortés

RBA La Magrana

El quadern de bitàcola porta per subtítol "Una travessia cap al descobriment de les claus de la comunicació personal" i és una nova faula de l'autor del best-seller L'illa dels 5 fars. Com en la seva anterior obra, es tracta d'un llibre de fàcil lectura, que amaga uns savis i planers consells d'autoajuda que permeten millorar la comunicació amb un mateix i alhora amb l'entorn. Ferran, l'autor-protagonista, es troba en un punt crític de la seva relació amb Sònia, la seva dona, així com també amb moltes d'altres persones. Demana ajuda al seu amic i mentor Max, el qual l'aconsella que s'embarqui amb la seva esposa en un veler i surti al mar. La navegació, la relació amb el vaixell i l'entorn natural, així com amb la seva muller, li permetran accedir a les claus que l'aproparan a la bona comunicació, una eina moltes vegades a l'abast de tots nosaltres però que no fem servir. D'altra banda, els vents del Mediterrani el conduiran per una travessia plena d'emocions durant la qual descobrirà les causes dels seus conflictes i el seu distanciament i aprendrà quines són les habilitats necessàries per a resoldre-ho. Ferran Ramon Cortés (1962) va néixer a Barcelona i es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a ESADE (1987). Va triar la publicitat com a professió i s'ha dedicat, entre d'altres coses, a l'estudi de la comunicació personal. El quadern de bitàcola està pensat per a una lectura suau, però que resta en la memòria i aporta molta utilitat en l'estressant vida moderna.

'MI VIAJE A TOGO', d'ANNA ROSSELL

Mi viaje a Togo,
d'Anna Rossell,
amb il·lustracions
de Pilar Millán

Editorial Montflorit

Són temps aquests en els quals es torna a valorar l'escriptura dietarista, de diaris personals que aportin nous punts de vista sobre la realitat fragmentària i multiforme que ens toca de viure. Això és degut, en part, a l'increment dels anomenats blogs a la xarxa digital, en part també perquè l'actual vida accelerada fomenta una necessitat de saber de tot i alhora un rebuig a l'excedent d'informació repetitiva que ens endollen cada dia, ens agradi o no, amb totes les maneres possibles de fer-ho. Mi viaje a Togo és una d'aquelles obres que es mereixen un espai de reflexió perquè s'hi nota la voluntat de transmetre experiències que han canviat la vida de la seva autora, encara que sigui des de la transversalitat de l'ànima. L'ha escrit Anna Rossell, maresmenca vinculada a la cultura, que va fer un viatge a l'Àfrica occidental l'abril de 2004, que és la base d'aquest diari de caire literari. D'altra banda, un dels puntals d'aquest volum publicat per Editorial Montflorit és, sens dubte, la vida gràfica en paral·lel que li atorguen les il·lustracions de Pilar Millán. El lector hi trobarà petits moments robats amb paraules i imatges a un altre món que és molt diferent del nostre, tant que ens atrau conèixer-lo i saber que existeix. Més que un llibre, Mi viaje a Togo és una petita capsa de paraules carregada d'històries que volen arribar a l'ànima i que ho aconsegueixen. Una lectura en uns temps en què és difícil trobar llibres que no vulguin ser comercials, sinó solament sincers i ben escrits.