lunes, marzo 27, 2006

INVERSEMBLANCES

L'altre dia em vaig trobar, en una paperera, 14 caixes de píndoles de ginseng (12 unitats per capsa). Portaven un parell d'anys caducades i algú les havia llençat al costat d'unes cartes escrites en xinès. Quants nens al món no poden ni aspirar a prendre una sola càpsula. I un pis val 74 milions de pessetes. I els fills de puta que governen el món es passen el dia dient-nos que vivim en una societat afortunada. Potser ha arribat el moment de forçar solucions, perquè per si sol no crec que s'arregli. (Molt mes enllà dels discursos buits l'acció directa, l'ideal revolucionari, l'anarquisme utòpic...).

FINAL DE LA PEL·LICULA

S'acaba la projecció i s'obren els llums. Un mar de crispetes sura sobre els somnis irrealitzats. Sempre hi ha un altre passi i gent que mira pel·lícules, per dolentes que siguin, per moltes vegades que les hagin passat.

PERIODISTA = FRACASSAT?

Surten ben ensenyats de les facultats i van a parar a primera línia de platja, en publicacions en les quals tot és important menys els articles que fan. No m'estranya gens que estiguin cremats. Tot això obra un debat de si en un món orwellià com el nostre és possible fer el que t'agrada i ser lliure. Qui mana? El que paga. Al cap i a la fi som mercenaris de la hipoteca, aspirants a la recerca d'un paradís inexistent.

BUKOVSKI & VALLBONA

Estaria bé trobar-me al bar de l'altre barri (vull dir l'altra vida) en Bukovski i en Vallbona. Una tertúlia, aquesta, que podria ser molt interessant.

LA DERROTA

T'ensenyen que has d'aspirar a vèncer, però al cap i a la fi viure és una derrota constant.

UN POEMA DE JOSEP GARI - POETA DE CABRERA

La mort d'un poeta


Qui era en Garí ? : un mussol
o un pobre i desgraciat poeta
que a molts va fer la punyeta
treient-los els drapets al sol?
Els que portin per ell dol
poden trobar més detalls
del valor dels seus treballs
en un llibre que el destí
un Sant Jordi fes sortir
amb un pròleg d’Albert Calls.

La senyora de Cultura
i l’Alcalde Rocabert
podeu creure que es ben cert
varen pagar la factura.
Per si malpensa un caradura
s’acordà en una sessió.
Si un terç de la població
els teus versos els hi plau
ja podràs descansar en Pau
poeta de carreró.

Quan tenia els seus fatics,
per falta de convivència
va dir-li l’experiència
que ja no tenia amics.
Tant els pobres com els rics
el tenien oblidat.
Cabrera s’ha transformat,
vol ser més gran que Argentona,
si la gent sens dubte és bona
cada casa és un estat.

LA LLIBERTAT

Probablement, l'única llibertat que tenim és la de tirar-nos pel balcó. I amb el dubte de si en esclafar-nos a terra els Mossos ens posaran una multa.

UN FILLDEPUTOMETRE

Estic per patentar aquest invent, atès la superpoblació que hi ha per mesurar, potser faria la primera pela.

ELS FORNS CREMATORIS

Per què aquesta obsessió de la capellanada de plantificar-nos un Infern al final del camí. Per a molts –molts més del que sembla– la vida és un forn crematori diari.

ARA VAN PER ERC

Els professionals del cotarro polític ara van per ERC. De fet, el que els fot és que hi hagi algú que no se l'embeina cada dos per tres, algú que vagi sense corvata i algú que escolti a la seva militància. I això sense deixar de banda que la direcció d'ERC sembla plena de passarells.

L'ÚLTIM DE L'AUSTER

Les 'Bogeries de Brooklyn',
de Paul Auster

Edicions 62 / Anagrama

Paul Auster és un autor prou conegut arreu del món perquè els seus llibres siguin esperats per multituds de lectors. Ara han traduït Bogeries de Brooklyn, la seva darrera novel·la. Anteriorment va treure La nit de l'oracle, una història molt ben plantejada, però que no va acabar de donar la talla perquè fallava en el seu encaix final. Amb la nova novel·la passa una mica el mateix. L'autor d'obres tan reconegudes com Trilogia de Nova York, La música de l'atzar, El Palau de la lluna, Timbuktú... té una immillorable capacitat en la creació d'històries i personatges, fins i tot una estratègia i una habilitat maleïdes per capturar el lector, però inicia una espiral d'intencions que no acaba de resoldre bé. Aquest és el cas de Bogeries de Brooklyn. En Nathan Glass, el protagonista, té seixanta anys, un divorci, un càncer en estat avançat, una vida monòtona i un sentiment de solitud que domina de forma domèstica perquè la vida l'ha ensenyat com fer-ho. Decideix traslladar-se a Brooklyn on es topa amb el seu nebot, en Tom Wood, de qui feia temps que no en sabia res i que treballa en una llibreria de barri. A partir d'aquí la història pren un gir molt interessant, en el més pur estil Paul Auster, però amb personatges que semblen ja repetitius o, com a mínim, massa coneguts. Al final del llibre –només he desvetllat un trosset de la trama de la història perquè pugui llegir-se sense problemes– les peces s'encaixen de manera matussera i es precipiten un conjunt de finals previsibles. Però aquest aspecte crític no fa que la novel·la sigui de mal llegir, l'Auster de sempre brilla en la seva intensitat i ens acosta les ànimes humanes de personatges que són una mica el reflex de nosaltres mateixos. Bogeries de Brooklyn s'empassa bé encara que no és una obra nova, genial i sorprenent d'Auster, que és el que s'esperaria d'ell. Un té la impressió que repetix els seus millors enginys, els que l'han convertit en un referent de la literatura amb majúscules. Malgrat tot això continua sent tan bo com per guiar-nos fins a la darrera pàgina, encara que pel camí un tingui la sensació que va llançant l'equipatge.

LES BIBLIOTEQUES DEL FUTUR

Les biblioteques, centres
culturals de futur

Em consta que el servei de biblioteques ha registrat un augment important de població atesa durant el passat any 2005, i prop del 95% té accés als serveis bibliotecaris públics, segons dades de la Diputació de Barcelona. En el mateix informe s'apunta que aquests equipaments –cada vegada millors i més professionals, per cert– esdevenen un servei quotidià pel ciutadà i per aquest motiu cada vegada persones de més edats utilitzen les seves instal·lacions. Sortosament, molt més enllà d'antics sistemes, les biblioteques s'han posat al dia i ofereixen tot tipus de documents culturals, sense deixar de banda les noves tecnologies i apostant, en molts casos, per projectar una intensa i interessant programació d'activitats culturals de tot tipus. Aquesta dada contrasta amb un excés d'informació, acompanyat d'una manca de pensament i de resolució de problemes reals en una societat cada vegada més frívola i cruel en alguns aspectes cabdals. Fa molts anys, un veterà alcalde va dir-me que fent concursos literaris es fomentava el pensament i el món –el nostre petit món local– avançava una mica cap endavant. Que hi hagi bones biblioteques i que se'n faci ús és una mica una evidència que contrasta amb una societat carregada de notícies negatives. Creant usuaris de productes culturals s'avança molt més ràpidament que no fent-ho. Generant hàbits com aquests s'aconsegueixen resultats positius per a tots plegats. No fa massa anys que obtenir un llibre en préstec no era tan fàcil. Ara, tothom els té a l'abast i amb una certa solvència i actualitat. Ben segur que això, en uns anys donarà bons fruits que ara no veiem.

PRIMER DISC DE RAQUEL CAMINS

Raquel Camins presentarà el seu primer disc a Can Zam
27/03/2006 ALBERT CALLS

La locutora mataronina Raquel Camins treurà el seu primer disc aquest mes d’abril. Porta per títol Por ti seré i inclou una canço en català.

Està previst que el dia 30 de març surti a la venda i es presenti el 2 d’abril, en el marc del festival de Can Zam –a Santa Coloma de Gramenet–, que cada any celebra ràdio Teletaxi amb motiu de l’aniversari de l’emissora.
Camins té 26 anys i va néixer a Mataró, ciutat on viu i en la que ha desenvolupat la seva activitat professional. Va estudiar comunicació audiovisual i va treballar durant quatre anys a Televisió de Mataró com a presentadora de programes com “La roda màgica”. Actualment, fa quatre anys que treballa de realitzadora i locutora de l’emissora de Justo Molinero, a Radioteletaxi, en el programa “De la nit al dia”, de 4 a 7 de la matinada. Però la locutora ha decidit fer un pas cap endavant en la seva trajectòria, al marge de la seva feina a la ràdio i donar-se a conèixer com a editora i cantant en el seu primer disc. Tal com també explica, porta molts anys treballant en aquest projecte amb el prestigiós professor de cant Enric Illana. D’altra banda, Por ti seré vol ser la seva primera carta de presentació amb un ritme pop dance que inclou temes molt estiuencs i ballables, de diferents estils. El primer senzill és una adaptació de la famosa canço d’Alphaville, Forever Young, que era el tema preferit de la jove cantant en la seva adolescència.

AMB VEU PRÒPIA
“Enric Illana m’ha ensenyat a treballar la veu i a trobar el propi estil”, explica Raquel Camins sobre el procés de treball que l’ha permès perfeccionar-se i concloure Por ti seré. També afegeix que la tasca d’editar aquest primer disc li ha demanat molta dedicació i treball, també en l’autoedició i distribució: “Vaig decidir tirar el projecte endavant jo mateixa perquè volia treure’l en aquestes dates i el procés discogràfic és molt llarg”. No pot deixar-se de banda, tampoc, que l’experiència professional de la locutora ha marcat també el seu primer treball musical: “Al meu programa de ràdio faig una mica de psicòloga, perquè es fan parelles i se n’han arribat a fer moltes. De fet es tracta de comunicar-se”. Camins conclou que “em considero polifacètica, treballo a la ràdio, però la música també em permet comunicar, arribant a llocs on no arriben les paraules”.

DEFENSES DEL MEDI AMBIENT

E-mail 20 de març

+ Textos de Calls

LLIBRES

La torre de la soledad,
de Valerio Massimo Manfredi
Debolsillo

Novel·la d'acció i misteris que ultrapassen els orígens de l'home. En el marc del desert del Sahara, l'arqueòleg Philip Garret retrobarà el seu pare en una emocionant recerca que els condueix cap a la Torre de la Soledad, un estrany enclavament que amaga també un horror vigilat per uns tenebrosos éssers. Però no estem davant d'una història fàcil, el Vaticà, entre d'altres, també busca la torre perquè ha trobat uns documents antics que apunten que pot ser un transmissor amb l'espai i tal vegada amb l'origen de la creació.
Un brollador de suggerents personatges dóna forma a aquesta història apassionant: la bellíssima Arad, un dolent obsessionat amb la venjança i tota mena de perfils aventurers que s'entrecreuen amb el protagonista.
Es tracta, en definitiva, d'un llibre per llegir sense pressa i com a divertiment. En la clau del famós Codi da Vinci mostra moltes capses narratives amagades als lectors, perquè les vagin obrint i hi trobin motius constants per continuar la seva lectura. De fet, enxampa des del primer moment i al final es lliguen prou bé tots els cabdells que queden despenjats al llarg del camí. L'escriptura és sòlida i els escenaris molt creïbles i atractius.
L'autor, Valerio Massimo Manfredi es va donar a conèixer amb Alexandros, però té nombroses obres en les quals entrellaça història, arqueologia i misteri.

L'ENTREMÈS

Contra la contaminació
i el mal ús dels vehicles privats

L'Aurelio Solaz, un lector de "La Clau" a Montgat, m'envia un petit opuscle que ha fet sota el títol Cooperación para abolir el automóvil privado. CAAP. Amb un estil molt cordial i didàctic s'hi defensa l'objectiu de reduir el número de quilòmetres de tràfic en automòbil privat, a través de programes d'informació, educació, conscienciació i també, òbviament, el foment del transport públic.
Però aquesta reflexió sobre el progrés va molt més enllà i apunta com hem anat contaminant el món i fomentant l'extermini de la Mare Natura, cosa que, com és també evident, ja ens està passant una bona factura.
L'opuscle d'Aurelio Solaz suggereix, a més, moltes propostes per aconseguir un món millor, apostant pels valors cooperatius, alhora que es replanteja un progrés més just i menys destructiu que el que vivim en el món actual, en ple segle XXI.
Sí que és veritat, però, que com recorda aquest petit plec d'idees, tot progrés té al darrera un parany: qualsevol avenç pot acabar sent un graó d'esclavatge. Però la contrapartida, sens dubte, està en la capacitat crítica de l'ànima humana i amb la voluntat d'alguns –i per sort– d'aspirar a un món millor, cosa que permet que de moment tot vagi tirant i no esclati de cop, com pot semblar moltes vegades per poc que un s'hi fixi.
D'altra banda, a vegades, una senzilla acció individual pot ser, en conjunt, una gran acció que reporti benefici a tots plegats.

NOVA NOVEL·LA DE MANFREDI

La torre de la soledad,
de Valerio Massimo Manfredi
Debolsillo

Novel·la d'acció i misteris que ultrapassen els orígens de l'home. En el marc del desert del Sahara, l'arqueòleg Philip Garret retrobarà el seu pare en una emocionant recerca que els condueix cap a la Torre de la Soledad, un estrany enclavament que amaga també un horror vigilat per uns tenebrosos éssers. Però no estem davant d'una història fàcil, el Vaticà, entre d'altres, també busca la torre perquè ha trobat uns documents antics que apunten que pot ser un transmissor amb l'espai i tal vegada amb l'origen de la creació.
Un brollador de suggerents personatges dóna forma a aquesta història apassionant: la bellíssima Arad, un dolent obsessionat amb la venjança i tota mena de perfils aventurers que s'entrecreuen amb el protagonista.
Es tracta, en definitiva, d'un llibre per llegir sense pressa i com a divertiment. En la clau del famós Codi da Vinci mostra moltes capses narratives amagades als lectors, perquè les vagin obrint i hi trobin motius constants per continuar la seva lectura. De fet, enxampa des del primer moment i al final es lliguen prou bé tots els cabdells que queden despenjats al llarg del camí. L'escriptura és sòlida i els escenaris molt creïbles i atractius.
L'autor, Valerio Massimo Manfredi es va donar a conèixer amb Alexandros, però té nombroses obres en les quals entrellaça història, arqueologia i misteri.

LITERATURA EMPRESARIAL

Nunca tires la toalla,
d'Stanley Bendelac
Maeva

Amb el llarg i aclaridor subtítol "Cosas que aprendí en publicidad y que, en realidad, valen para (casi) todo en la vida", Stanley Bendelac narra 15 històries del món de les multinacionals, en escenaris com Madrid, Barcelona, Helsinki, Lisboa, Miami o Nova York, entre d'altres. Són experiències reals que conclouen amb un missatge per pensar-hi, en clau d'autoajuda. Nunca tires la toalla s'emmarca dins la sèrie de "literatura empresarial". El lector hi pot trobar entreteniment, però també ensenyances que després es poden fer servir al llarg de la pròpia vida, a més d'aplicar-les en les tasques laborals. Bendelac planteja el treball com una via d'autorealització, d'aprenentatge i de coneixement dels altres i d'un mateix. Al llarg dels seus 35 anys de trajectòria professional, ha treballat amb un gran número de clients de prestigi i en campanyes que són conegudes, per a Citroën, Mercedes-Benz, Henkel, Mars, Gallina Blanca, Dia, Sanitas, Telefónica, Móviles, ONCE... La directora de cinema Isabel Coixet diu de l'autor d'aquesta obra que ha escrit un treball que "és un dels més autèntics que coneixo sobre les veritats, les mitges veritats i les més descarades mentides de la publicitat". En definitiva, un llibre de bon llegir per entrar en els viaranys de l'alta publicitat i veure la bona mà en aquest camp de l'home que l'ha escrit.

INEDIT D'STEPHEN KING

Colorado Kid,
d'Stephen King
Debolsillo

Petita novel·la (o relat llarg) inèdita, de King, que mostra els inicis literaris d'un autor que ha arribat a ser de masses i molt popular. L'argument d'aquesta història, però, és una mica fluix, tot i que la tècnica incipient del "mestre" fa que estiri fins al final i se salvi, per això, en el seu conjunt. En una illa de les costes de Maine, troben un home mort. El cos no pot identificar-se, però dos periodistes intenteten anar més enllà del que sembla obvi. Han passat els anys i ja vells expliquen la història a la becària d'un diari local. Fins a la darrera pàgina, les portes estaran obertes, però es tancaran? King és el "rei" pel que fa a la literatura fantàstica i de terror, però aquesta vegada Colorado Kid és una novel·la negra a l'ús, amb la reivindicació del periodisme com a art de recerca de la veritat. Moltes de les obres de King, d'altra banda, han estat adaptades al cinema, a més de ser best sellers de gran magnitud. Destaquen El misterio de Salem's Lot, El resplandor, La zona muerta, Carrie o La milla verde, entre moltes d'altres. No fa gaire, a més, s'acaba de publicar el setè i darrer volum de La Torre Oscura, un cicle fantàstic de l'autor que demostra la versatilitat, tot i ser de gènere, d'aquest escriptor que sap capturar el lector i arrossegar-lo fins a la darrera ratlla. Tot un mèrit en temps de superabundàncies.

15 ANYS DE VILASSART

El 15è Aniversari
de l'Agrupació VilassART

M'assabento, per mitjà d'una carta, de què enguany l'Agrupació d'Artistes i Amics de les Arts de Vilassar de Mar, VilassART, vol commemorar el seu 15è aniversari, motiu pel qual em demanen unes ratlles per al seu butlletí extraordinari. Aquesta activa entitat ha dut a terme exposicions col·lectives, fires d'art, pintades de nadales, concerts, matinals culturals, excursions..., un llarg llistat de propostes fetes amb l'esforç personal dels seus integrants. D'altra banda, un dels motius que doten de més valor la tasca dels vilassartistes, ha estat que en la fundació de l'entitat van ser, en certa manera, pioners en tirar endavant un col·lectiu de creadors locals que ha apostat per donar difusió de la cultura més pròpia, la de més proximitat, la que es fa en el municipi i que demana, sovint, una implicació dels propis creadors perquè arribi al públic o per garantir-ne una certa pervivència. En tot aquests anys s'han fet moltes coses més que han connectat amb qui ha volgut accedir-hi i que configuren plenament el cos d'una entitat amb una sòlida trajectòria al darrera.Més que mai, però, en moments com l'actual és necessari que existeixin agrupacions com aquesta. Potser perquè cada vegada més a la gent l'interessa més l'espectacle i menys les coses culturals. Potser perquè enmig d'una oferta tan gran cal buscar, en les coses més properes, valors únics que les doten de la més gran de les importàncies i alhora de la més digna senzillesa i honestedat.

BILBENY I COLOM

Jordi Bilbeny
i la catalanitat
de Cristòfor Colom

L'escriptor i historiador arenyenc Jordi Bilbeny ha desenvolupat una intensa tasca en la investigació sobre els orígens catalans de Cristòfor Colom. El seu treball, que no ha estat al marge de la polèmica, ha tingut una àmplia difusió i ha donat a la llum pública obres com Brevíssima relació de la destrucció de la història, La descoberta catalana d'Amèrica o Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista a Jordi Bilbeny. Alguns dels descobriments que ha mostrat han sorprès més d'un i ensenyat com es pot falsificar la història quan convé als que manen. Ara que fa cinc-cents anys de la mort del descobridor d'Amèrica, Bilbeny ha conclòs prop de vint anys d'investigació i per mitjà de documentació, emmarca la figura de Colom en un context prou sorprenent. Els fruits del seu treball han pres, a més, i com és habitual en ell, forma de llibre: Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, que ha publicat l'editorial barcelonina Proa. En el seu nou llibre, doncs, Bilbeny "concreta la figura del descobridor d'Amèrica en un Colom de la noblesa barcelonina, d'una família de tradició de mercaders i navegants, diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d'Estat, amb un germà que era president de la Generalitat i un altre que pertanyia a l'Església, amb escut d'armes, seguidors de la causa del conestable de Portugal i de Renat d'Anjou, en tant que reis de Catalunya. Addicte, per tant, al casal d'Urgell i a la seva descendència portuguesa. Un personatge noble vinculat a la casa reial? un Colom príncep de Catalunya", com s'apunta. En qualsevol cas, després de llegir aquest estudi un pot jutjar. El primer resultat després d'analitzar les tesis de l'autor, però, sempre sol ser que tot el que ens han dit pot ser qüestionat.

ENTREVISTA A XAVIER SALA I MARTIN. ECONOMISTA

Entrevista a Xavier Sala i Martín - Economista

“Europa no està fent els deures per créixer”

24/03/2006 ALBERT CALLS

Xavier Sala i Martín, de Cabrera de Mar, és un dels economistes actuals amb més projecció internacional. Catedràtic d’Economia a la Columbia University, és una autoritat mundial en qüestions de desenvolupament i creixement econòmic. En aquesta entrevista parla d’economia global, però també de la seva repercussió a Catalunya i al Maresme, a més de les seves activitats, des de la Fundació Umbele, per ajudar els nens africans.

Hi ha una imatge negativa del liberalisme a Catalunya?
Sí. I és curiós perquè una nació sense Estat o millor dit una nació que té un Estat en contra, hauria de veure l’actuació del govern amb recel. Un pensaria que als catalans, els atrauria una ideologia que rebutja l’excés d’intervencionisme estatal i promou la llibertat individual. Curiosament els catalans voten partits intervencionistes d’esquerres aquí i a Espanya.

Què busca amb els seus llibres i articles?
Educar la gent. Ensenyar-los a pensar en aspectes de l’economia que normalment es veuen a través dels ulls de l’intervencionisme del sector públic. Fer que la gent torni a pensar que el seu futur i la seva situació econòmica estan bàsicament a les seves mans i no a les mans d’un buròcrata del govern.

L’economia és en la base de tot en el món en què vivim. Però quin paper hi té l’Estat?
Ha de garantir la seguretat i fer que es compleixin les lleis. Ha de vetllar perquè les empreses i els individus competeixin en igualtat d’oportunitats. Ha de corregir les deficiències del mercat quan es produeixen (com passa amb la pol·lució). Ha de protegir els desprotegits (com els menors, els disminuïts i els avis). L’Estat, clarament, ha de jugar un paper molt important en l’economia. Això no vol dir, però, que l’Estat hagi de jugar TOTS els papers com volen alguns.

Pel que diu en els seus articles, seria contrari a donar ajuts institucionals a sectors desprotegits com l’agricultura, per exemple. Però, com explicar-ho als pagesos que han perdut els hivernacles per les ventades?
Per què ha de tenir privilegis el sector agrícola? Si hi ha ventades i es trenquen els aparadors de les botigues de roba, les portes de vidre dels restaurants o els sostres de les fàbriques, hi haurà ajuts institucionals? Si la resposta és que no, ens hem de preguntar què tenen els treballadors de l’agricultura que els faci mereixedors de privilegis que no tenen els treballadors de les botigues de roba, dels restaurants o de les fàbriques.

Alterna la seva tasca entre els EUA, Europa i el món. Com es veu Europa des dels EUA? I la resta del món?
Jo veig Europa molt malament. No s’estan fent els deures que ens permetran créixer a llarg termini, no s’estan posant les bases per fer una economia innovadora i competitiva, no s’està afrontant el problema de l’envelliment de la nostra força de treball, i tot això és una garantia que el benestar que ara tenim no serà sostenible.

La competència dels productes xinesos en el tèxtil posa difícil la situació al Maresme. De quins avantatges competitius disposa la comarca per redreçar-ho?
Les regions o les comarques no tenen avantatges competitius. Els tenen els individus. I seran els individus creatius i innovadors els que descobriran productes, mètodes de producció, tècniques i tecnologies que crearan els llocs de treball del futur. I insisteixo que això ho decidiran els individus que vegin oportunitat de negoci i no pas el Govern, la Generalitat o un economista savi.

El Maresme o un dels seus pobles, com Cabrera, poden mantenir la identitat en un món global en què una gran ciutat com Barcelona es desenvolupa com un gran ens metropolità?
Les identitats són canviants. Fins i tot la identitat de Barcelona és canviant. I és bo que ho sigui: si haguéssim volgut preservar la identitat catalana, no hi hauria restaurants japonesos o xinesos, no menjaríem hamburgueses o frankfurts, no portaríem roba dissenyada a Itàlia o França, no miraríem la televisió (inventada als Estats Units), no portaríem cotxes, etc. etc. Si mirem fotos de Cabrera de fa 100 anys, ens adonarem que la nostra identitat ha canviat. I ha canviat per a bé. El que hem de fer és adaptar el que ens ve de l’exterior a les nostres necessitats, les nostres preferències i la nostra manera de ser, i no pas intentar aïllar-nos de les influències de l’exterior... fins i tot de les influències que vénen de Barcelona!

El treball va camí de convertir-se en un luxe? S’han d’acostumar els obrers i els empresaris a la mobilitat i al reciclatge?
Un món canviant requereix que la gent treballi a llocs canviants. Sí, ens hem d’acostumar a canviar de feina i a aprendre feines noves perquè les feines canviaran molt més ràpidament del que ho han fet fins ara. És una de les conseqüències del progrés!

Liberal i solidari poden ser termes compatibles?
Una de les idees més absurdes i errònies que ha propagat el papanatisme progressista és que només ells són solidaris. El problema és que el seu concepte de solidaritat és “nosaltres votem partits d’esquerra perquè pugin els impostos als altres”. És a dir, ells obliguen als altres a ser solidaris a través dels impostos. Ser solidari de veritat comença per un mateix: treballant gratuïtament per a causes africanes, canalitzant recursos perquè milers de nens pobres puguin anar a l’escola, o creant fundacions perquè la gent pugui ajudar els menys afavorits. I això és compatible amb ser d’esquerres, de dretes, de centre, socialista o liberal.

Com va decidir impulsar la Fundació Umbele, amb seu a Cabrera?
Un missioner català, l’Antoni Sala i Arnó, que és al Camerun ajudant els pobres, em va demanar diners per ajudar uns refugiats de guerra que estaven en situació desesperada. D’allí va venir la idea de muntar un mecanisme que permetés que els missioners que són a Àfrica ens fessin saber les seves necessitats i nosaltres els poguéssim enviar diners de la manera més eficient possible.

Quins tipus d’actuacions desenvolupen a l’Àfrica?
Ajudem gent a muntar negocis, paguem matrícules a nens i nenes que no s’ho poden pagar, paguem salaris a nens perquè enlloc de treballar vagin a l’escola, comprem materials educacionals. En general, aconseguim diners per finançar el que els missioners ens diuen que necessiten.

Pel que explica, sembla que no cregui gaire en els ajuts governamentals com a mesura pal·liativa de la fam i la pobresa. La solidaritat, doncs, dóna més resultats des de la iniciativa privada?
El que dóna resultats és fer coses que es necessiten i no pas coses que ens agraden. La raó per la qual treballem amb missioners no és que siguem cristians (Umbele no és una ONG confessional), sinó perquè els missioners estan allí i ens poden dir quins són els problemes i quines les necessitats. El Govern català, o l’espanyol o el suec no tenen la més remota idea del que passa a l'Àfrica.

Quines són les mesures, a grans trets, que vostè proposaria perquè els països més desfavorits es poguessin desenvolupar?
Els governs africans haurien de deixar de barallar-se (hi ha massa guerres a l’Àfrica), haurien de deixar de robar (hi ha massa corrupció), haurien d’invertir en infraestructures i haurien de deixar de demanar almoïnes. Els països rics, per la seva banda, haurien de fomentar el comerç amb aquests països: només a través dels negocis es crearan els llocs de treball i la riquesa suficients per promoure el desenvolupament econòmic.

Al segle XXI se solucionaran la fam i la pobresa al món?
Jo crec que sí. Al segle XX ja es va fer un enorme pas endavant gràcies al creixement del que llavors era la zona més pobra del món: Àsia. L’assignatura per al segle XXI és Àfrica.

Què es pot fer, des de la individualitat, per millorar les condicions de vida de les persones amb menys recursos del continent africà?
Nosaltres, ben poca cosa podem fer-hi. La feina grossa l’han de fer ells: han de crear les condicions perquè es creïn negocis i perquè les nostres empreses inverteixin i creïn llocs de treball allí. Un cop hi hagi les condicions, el que hem de fer és invertir-hi. Mentrestant, l’única cosa que podem fer és proporcionar els recursos que la gent que en sap ens diuen que es necessiten (i això és el que modestament intenta fer la Fundació Umbele).

FUNDACIÓ UMBELE - http://www.umbele.org

lunes, marzo 13, 2006

MES SOBRE POLITICA

La política és un paquet de píndoles carregades amb el MAL, amb majúscules. La més sinuosa i MALigna de les arts.

PERDUTS A L'ESPAI

Som infants que vam marxar de casa. Després va fer-se de nit i vam perdre el camí de tornada. Potser per això ens passem el dia, amb una espelma, buscant pistes pel retorn en el bosc imprecís i fosc de la vida.

UNA CASA A LA MUNTANYA

Sempre he somiat que algun dia viuré a la muntanya. No és demanar massa: una llar de foc, alguns llibres, tabac, algunes ampolles, un ordinador connectat en xarxa. Respirar la pau, encara que solament sigui uns instants, en aquest parèntesi de contradiccions anomenat existència.

EL NOU GOS DE LA MEVA GERMANA

És diu Dan. El tenen després de la mort de la seva gossa Babs. La vida sempre reneix perquè res pot aturar-se en aquesta transmutació misteriosa que anomenem vida. Sempre hi ha un nou moviment a l'espai, després del buit.

POLITICOSI

No ens enganyem, hi ha una certa tendència a crear xarxes de control polític consistents en vertebrar la societat com una gran empresa. En posen un, en posen un altre... i acaben assumint el control de les nostres vides. Això és així i ho fa més bé qui més temps porta en el govern. No crec que es pugui escapar d'aquets cercle. La política no deixa de ser un gran engany, assumit per tots per continuar endavant en el dia a dia.

Mentre hi hagi brossa els cucs podran afartar-se.

AMICS EN LA SOLEDAT

Són ja unes quantes les persones que s'han acostat a aquestes paraules. A poc a poc es va confegint un gran llibre. El pas del temps servirà de testimoni. Les paraules són històries i les persones són històries i paraules.

lunes, marzo 06, 2006

VILASSAR. TEXT PER A UNA GUIA

LA guia COMERCIAL MÉS pràctica

Sense cap mena de dubte, la localitat de Vilassar de Mar és un dels municipis més emblemàtics que pot trobar-se al sud de la nostra comarca. Entre les seves virtuts destaca perquè és ric en qualitat de vida, dinàmic i amb una diversificada oferta socioeconòmica, oberta a propis i foranis, que combina amb just equilibri un atractiu ventall de referents patrimonials, serveis, vida cultural i alhora, també, associativa.
En aquest context, l’Anuari Comercial 2006-2007, que ve editant-se des de fa uns quants anys a diversos municipis de la comarca, es publica un any més a aquesta localitat, contribuint a la divulgació de l’existència de l’oferta en comerços i establiments de caràcter local. D’altra banda, també vol ser un útil instrument que permeti la consulta d’adreces i telèfons d’una manera pràctica i eficaç, on l’usuari hi pugui trobar una àmplia informació de les propostes municipals existents, ordenades per epígrafs referents als diversos àmbits, amb l’objectiu d’acostar-se i conèixer millor Vilassar de Mar.
UN MUNICIPI AMB OBERTURA AL LITORAL

Vilassar de Mar, com el seu propi nom indica, es caracteritza, principalment, per tenir una obertura al litoral destacable, que ha donat com a fruit un patrimoni destacable i que aquesta localitat hagi estat tradicionalment d’estiueig. Un segon factor important de localització territorial d’aquest municipi és la proximitat a Barcelona, la capital de Catalunya, cosa que ha fet que nombroses persones decidissin convertir-lo en el seu lloc fix de residència. Per tot això, és també destacable l’increment demogràfic dels darrers anys que l’ha perfilat com un espai en creixement, però que ha sabut mantenir alhora la qualitat de vida, és a dir, un lloc on viure bé, amb serveis i amb un fàcil accés a la metròpoli, ja sigui agafant el tren de rodalies, amb transport públic o amb el propi vehicle. D’altra banda, Vilassar de Mar ha estat de sempre un dels municipis de la comarca amb més personalitat. Actualment, l’alcalde és Pere Almera, del PSC, que governa en minoria i és, a més, president del Consell Comarcal del Maresme.

UNA IMMILLORABLE OFERTA COMERCIAL
i un mercat de flors AMB PROJECCIÓ internacional

Vilassar de Mar ofereix a aquelles persones que vulguin acostar-se, en un mateix espai, un ampli i diversificat teixit comercial que compta amb una oferta de botigues de primer ordre –impulsades per les actives entitats de comerciants–; una prestigiosa producció de floricultura i horticultura –flor i planta ornamental, patates i hortalisses, cereals i fruiters­­­; també un àmbit industrial a tenir en compte –tèxtil, construcció, metal·lúrgic, fusta, paper, arts gràfiques... No pot deixar-se de banda, tampoc, un pol destacable d’activitat econòmica com és el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un gran equipament que reuneix un amplíssim ventall d’empreses relacionades amb la floricultura i l’horticultura ornamental i que dóna prestigi internacional a Vilassar de Mar, tant amb les seves activitats comercials com amb propostes com l’Hortimostra i l’Obert Plant.

LES ENTITATS MÉS ACTIVES I UN RIC patrimoni cultural

A més de la seva interessant oferta comercial i industrial, Vilassar de Mar proposa, també, un ampli ventall d’activitats de caràcter cultural. El Mar de Flors n’és una bona prova. Té com a objectiu obrir el municipi als visitants, mostrant el món de la flor i la planta, així com la riquesa patrimonial de la vila. Vilassar de Mar té també tres emblemàtics museus: el Monjo, el de la Marina i el de la Mina Vella. D’altra banda, només per esmentar una part del ric patrimoni de la localitat, hi destaquen la torre de defensa de Can Nadal (segle XVI); l’escultura Mediterrània (al costat del Museu Monjo); el Casal, de creació noucentista; la plaça de l’Ajuntament, amb edifici porxat del Foment i el Casino; la Casa Torre, d’estil neoclàssic del pintor Torres Garcia; la casa d’estil colonial de la família Bisa o l’església de Sant Joan, entre d’altres. La tasca de les entitats contribueix, d’altra banda, a donar forma, amb les seves aportacions, a l’intens programa de propostes de caràcter social i culturals.

LA TASCA INGENT DE PROA PREMIA

El mèrit de la Sílvia, de l'Abel, de mi mateix, rau en un fet tan senzill com són mes de 10 anys de llibres a les espatlles. Quantes històries, poemes, reflexions i pensaments hem acostat a milers de persones? Aquesta és, sens dubte, una gran aportació al món. I ho sento per la immodèstia.

APRENDRE ARTS PLASTIQUES

L'Associació d'Artistes Plàstics de Premià de Mar (AAPP) continua organitzant activitats culturals relacionades amb els temes que li són propis. En aquest sentit proposen tallers de dibuix, pintura i tèxtil, amb els monitors Macu Jordá (dibuix), Miquel Fernández (pintura) i Pilar Roch (tèxtil). La iniciació dels cursos serà el proper dia 20 de març. Consten de places limitades (10 participants) i tenen una durada de 32 hores repartides en 8 setmanes. Es pot sol·licitar més informació a Josep Miquel Paufila (Tel. 93 752 56 20 i 637 007 950) i M. Pilar Rock (Tel. 93 752 28 50 i 636 203 666). D'altra banda, l'AAPP programa de forma periòdica exposicions d'artistes locals i de la comarca a la seva sala Premiart, al carrer Sant Antoni, 3, de Premià de Mar. Els objectius de l'entitat són dinamitzar propostes al voltant de les arts plàstiques i els creadors de casa nostra.

'ANEM AL TEATRE'

La Fundació Burriac, de Cabrera de Mar, programa periòdicament sortides culturals. La propera que organitzen és el diumenge 2 d'abril, al Teatre Borràs, amb l'objectiu d'anar a veure Mentiders. Com expliquen, es tracta d'una comèdia d'embolic i molt humor anglès que compta amb un repartiment de luxe, obra d'Anthony Neilson, dirigida per Abel Folk i interpretada per Mercè Comas, Santi Ibáñez i Enric Majó, entre d'altres actors. D'altra banda afegeixen que "la intenció de Mentiders, és extenuar a la gent de riure, tal com va passar amb 'Pel davant i pel darrere'. És una comèdia amb un embolcall de caramel però amb un contingut no sempre dolç, de vegades picant, de vegades àcid i gairebé sempre molt malintencionat". L'argument de la comèdia se centra en dos policies que es troben en la situació d'haver de comunicar una mala notícia a un matrimoni la Nit de Nadal. Per no fer mal al matrimoni, els policies fabriquen mentides pietoses i deixen, d'aquesta manera, que els malentesos vagin creixent. La sortida al teatre es farà l'esmentat diumenge 2 d'abril, a les 17h, des de la Plaça de l'Ajuntament, per anar a veure l'obra a les 18'30h. Les persones interessades en anar-hi poden contactar amb la Fundació Burriac o fer arribar un sobre amb el seu nom i telèfon i 28 euros a l'Emi Pujol (Baixada de l'Eglésia, 6), abans del dia 23 de març. Els socis de la Fundació Burriac poden beneficiar-se d'un petit descompte en el preu.

NOU NUMERO DE 'PELUTS'

"Peluts" és la revista sense ànim de lucre que editen les Protectores d'Animals de Cabrera de Mar i Mataró dues vegades a l'any. Acaben de publicar el número 3 en el qual la coneguda actriu Margarida Minguillón és entrevistada i on tracta, entre d'altres temes, el seu amor pels animals, en especial pels cavalls. Però "Peluts" inclou moltes més coses, com l'èxit de la Protectora mataronina en el Primer Saló pel Benestar i la Defensa de l'Animal Abandonat, un ampli ventall de notícies breus i un llistat d'animals que busquen família, un conveni amb la Fundación Eukanuba, articles sobre gossos d'assistència, suport físic i psicològic, la leishmàniosi canina, el millor líder per al nostre gos o les tortugues en perill, entre d'altres temes que es tracten. D'altra banda, en l'editorial, es destaca el paper que té cadascú en evitar els maltractaments dels animals. "Per fer arribar aquestes paraules tu, qui en aquests moments estàs llegint això, ets molt important. Tu ets el canal que farà arribar a la gent que coneixes la situació dels animals abandonats, tu podràs evitar que quan arribi l'estiu el teu veí deixi el seu gos o gat al carrer, tu podràs ajudar-nos amb aportacions econòmiques o venint a passejar gossos o adoptant un animal dels refugis o fent-te soci...", diuen.

PARELLES LINGUISTIQUES A CABRERA

L'Ajuntament de Cabrera de Mar, des de la seva Regidoria d'Ensenyament, busca voluntaris per a parelles lingüístiques. Aquest projecte consisteix en què dos persones, una catalanoparlant i una altra que vol aprendre a parlar en català, puguin trobar-se i mantenir converses sobre qualsevol tema, amb l'objectiu de què el que sap menys practiqui i aprofundeixi en el coneixement de la nostra llengua. Com expliquen, tothom pot fer de voluntari, no cal tenir una formació específica, n'hi ha prou amb parlar de manera informal i espontània. D'altra banda, l'únic compromís del voluntari i del practicant és el de mantenir aquestes converses durant un període de deu setmanes, en concret una hora cada setmana i en el lloc que la pròpia parella determini. També, tindran el recolzament d'una coordinadora lingüística. Les persones que estiguin interessades en participar en aquesta propost poden contacatr amb la Regidoria d'Ensenyament. Tel 93 759 00 91 (de 9 a 14h). LC

UNIVERS BLOG

La passió per internet ha anat prenent camins molt diversificats, especialment en els darrers temps. Un dels més concorreguts, sens dubte, és el dels anomenats blogs (blocs) o, referint-se a tot l'entorn que generen, blogosfera. El fenomen ha transcendit fronteres i se'n poden trobar de tots els tipus i formats; alguns, fets amb particular mestratge i de molta utilitat; d'altres, no serveixen per a res, però la vida actual és així: plena de diversitat i la necessitat d'escollir el que t'interessa. Els blogs, de fet, són l'evolució del diari personal en el format digital. Els usuaris, que poden crear-se el seu de forma gratuïta (hi ha diverses maneres, una és a blogspot.com, per exemple) obren un quadern de bitàcola en el qual escriuen dia a dia les seves opinions, experiències, comentaris... el que vulguin i amb una llibertat absoluta –una altra de les claus d'aquest univers digital. Hi ha diverses variables, però. En el diari normal, el de paper de tota la vida, no es disposa de la capacitat de què qui vulgui pugui accedir-hi per mitjà de la xarxa, penjar el seu comentari, interconnectar el seu blog i originar una connexió universal d'amics, interessos o temàtiques múltiples. La modernització de la gestió de les imatges digitals, a més, ha permès que amb càmeres senzilles es capturin les fotografies al moment i s'incorporin al propi blog. També que hi hagi una gran oferta de tot tipus d'eines gràfiques per millorar el diari personal digital, diferenciar-lo i fer-lo una peça única, que és del que es tracta. Els bloggers són, d'aquesta manera, cada vegada més, una confraria telemàtica universal que s'autoregula i organitza, del caos a l'ordre. L'aplicació en el camp del periodisme, en un altre ordre de coses, permet que corresponsals als quals no deixen informar, en els seus mitjans, de determinades notícies, ho puguin fer a través del seu propi diari digital. D'altra banda, al blog t'hi aficiones molt ràpid i és un fenomen que comença a tenir una certa dimensió social. No cal gaire aprenentatge, com en gairebé tot a internet, n'hi ha prou amb tastar-ho i deixar-se endur. A mi ja m'ha passat, com a moltíssimes altres persones d'arreu del planeta virtual.

'LA HISTORIA DEL LOCO', de JOHN KATZENBACH

De tant en tant va bé llegir-se un llibre que t'evadeixi. De fet, el mercat n'és ple amb excés d'aquests productes, potser n'hi ha massa fins i tot, però enmig de la quantitat també es pot trobar la qualitat. Aquest és el cas de La historia del loco, de John Katzenbach, publicat per Ediciones B, dins la col·lecció Thriller Zeta, un best seller ara en format de butxaca que van projectar molt bé publicitàriament en el seu moment. La trama parteix de la història de Francis Petrel, que tenia vint anys i escaig quan la seva família el va tancar en un centre psiquiàtric. Uns anys després, en retornar-hi per a una celebració, els records sobre successos obscurs tornen a la seva ment. No és bo avançar massa més sobre aquesta història que Petrel redacta amb un llapis en la paret de casa seva. L'angoixa de la malaltia mental que l'afecta s'entrellaça amb el dubte que té el lector de la banda de la raó en què se situa la història. Tanmateix, l'autor demostra amb aquesta obra un cert mestratge per provocar la tensió del lector, però alhora també per explicar una història curiosa, que atrapa i que enxampa, a partir d'un personatge marginal i de territoris sempre sinuosos com són els de la follia. John Katzenbach té una llarga trajectòria com a periodista especialitzat en temàtiques judicials. Ha publicat In the Heat of the Summer -nominada al premi Edgar i portada al cinema amb el nom de The Mean Season–; El psicoanalista, que recordaran els lectors i un altre títol amb pel·lícula, La guerra de Hart, en aquest cas de temàtica bèl·lica. Retornant a La historia del loco i per concloure, és una lectura que cal assaborir a poc a poc, paladejant i no deixant-se capturar de cop pel fil narratiu. En aquest tipus d'obres és fàcil deixar-se seduir per la trama i voler arribar al final; com amb el bon vi, doncs, cal anar assaborint cada capítol i cada tast a poc a poc. Es dóna el cas, a més, que a banda d'assassins en sèrie i crims aquesta novel·la està revestida d'una certa voluntat de fer obra literària, de barrejar narrativa de gènere amb ofici d'escriptura. I això es nota molt.

CABRERA RECUPERA ELS TRES TOMBS

La recuperació de les tradicions a la comarca és una de les prioritats dels últims anys per a la gent de Cabrera. Si no fa massa tornaven a celebrar la Verema, ara han posat en marxa els Primers Tres Tombs de la localitat. El programa d'actes, previst per al passat 19 de febrer, tenia com a objectiu unir festa, tradició i cultura i oferir a propis i foranis una celebració que és tota una institució, des de fa anys, en d'altres pobles de la comarca. Tal com es destaca en el programa de l'Associació Amics dels Tres Tombs i Tradicions, "a principis de l'any que ens ha deixat, uns quants cabrerencs amants dels cavalls i del nostre poble, amb tota il·lusió vam decidir recuperar una antiga tradició, una festa popular que va deixar de fer-se a Cabrera de Mar, d'ençà de l'any 1940 aproximadament". D'aquesta manera, els organitzadors de la proposta han volgut recuperar la celebració dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels animals, alhora que recorden la vinculació amb el passat agrícola del municipi. Un altre dels objectius que volen assolir és la reivindicació del cavall com a animal vinculat a la vida en el camp, en especial en el darrer segle. "Quan sentiu el soroll de les ferradures repicant contra l'asfalt, sortiu al carrer a fer poble, admireu aquest noble animal en totes les seves vessants: el cavall muntat i el de tir", apunten en aquesta línia. D'altra banda, el programa d'actes d'aquest primera edició va incloure missa, benedicció de la bandera i la imatge de Sant Antoni, esmorzar, engegada de coloms, concentració de cavalleries, carros i carruatges i sortida cap a la Benedicció. En el programa de mà d'aquesta primera edició, l'estudiós local Josep López Vinyals fa un emotiu record de com es vivia Sant Antoni al poble quan ell tenia nou o deu anys. Sigui com sigui, cavalls i carruatges tornen a desfilar per aquesta localitat del Baix Maresme.

CARNAVAL, COCTEL DE CRITICA I MAGIA

Durant aquests dies es viu la festa del Carnestoltes de moltes maneres, tantes com cada poble vulgui celebrar, a tot el Maresme, arreu. El Carnaval que ve fent-se des de fa molts anys recull, d'una manera prou clara, la voluntat popular del poble d'escarnir els poderosos, a si mateixos i a tot tipus de faixes que la societat tendeix a posar amb l'objectiu de fer-nos mantenir un ordre que permeti anar tirant, que sol ser sempre i al cap i a la fi del que es tracta. La festa per excel·lència de la disbauxa, doncs, s'acompanya de nombrosos rituals, però el més lluït és, sens dubte, la rua en la qual desfila la més bigarrada galeria de personatges, projeccions i fantasies. Amb màscares o sense, la imaginació acaba sent l'arma més poderosa per convertir-se, durant unes hores, en aquell personatge que sempre un ha volgut ser, amb un toc d'escarni i ironia si s'escau. El Carnestoltes és, per tot aquest conjunt de coses, molt divertit i convida a la participació col·lectiva; és, també, però, una distracció permesa i puntual, per cobrir l'expedient. D'altra banda, entre les moltes propostes que s'organitzen aquests dies a la comarca, n'hi ha una de curiosa, la de Cabrera, que vindrà acompanyada de la inauguració de l'exposició Carnevale di Venezia. De la mà de Carles Peidro i César Escobedo, en els darrers anys es ve recuperant la tradició carnavalesca en aquest municipi i es busquen elements que puguin ser diferents; aquest, sens dubte, n'és un, invocar les suggerències venecianes per a les disfresses. Però el més important es pot veure als carrers, per unes hores: la desfilada de ciutadans i ciutadanes que amagats en l'anonimat ens acosten tot un món de màgia i sensibilitat. Des de les rues infantils fins a les dels grans, els carrers de pobles i ciutats s'omplen durant aquests dies de tot tipus de personatges fantàstics. L'objectiu, com sempre, és riure i passar-s'ho molt bé.

CONEIXER EL PARC SERRALADA LITORAL

N'he parlat alguna altra vegada, però ha estat molt per damunt i és un tema que dóna prou de sí com per dedicar-hi més espai. La Guia del parc de la Serralada Litoral, publicada dins Pòrtic Guies, és un dels instruments més útils que hi ha per fer passejades i excursions en el nostre entorn. En un llibre àgil, pràctic i profusament il·lustrat, on es dóna notícia de La Conreria, Sant Mateu i Céllecs, espais naturals de la nostra comarca que, com s'hi apunta, tenen un paper ecològic fonamental en contactar el litoral amb les valls interiors. En el llibre s'hi poden trobar un total de 14 itineraris que es poden recórrer a peu o en bicicleta, permetent descobrir els secrets d'aquest espai natural que se situa entre la nostra comarca i el Vallès Oriental. En concret són els següents: La Roca d'en Toni, Serralada de Marina, La ruta de l'esquirol, La creu de Montcabrer, Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès, Riudameia, El castell de Burriac des d'Argentona, La via romana de Parpers, La ruta de les fonts, Pel GR-97/3, El Meridià Verd, De Riudameia a Sant Mateu, Ruta del Vedat i El castell de Burriac des de Cabrera. En relació a la informació complementària es dónen diversos llocs de contacte en els quals es pot ampliar: l'Oficina del Parc i del Consorci, el Servei de Vigilància del Parc, diversos punts d'informació o els ajuntaments que integren el Consorci del Parc, entre d'altres, en els quals s'hi troba també un petit llistat d'interessants adreces d'internet. Una bona eina, sens dubte, per a les persones que volen conèixer i gaudir del nostre entorn.

'EL QUADERN DE BITACOLA', de FERRAN RAMON-CORTES

El quadern de bitàcola,
de Ferran Ramon-Cortés

RBA La Magrana

El quadern de bitàcola porta per subtítol "Una travessia cap al descobriment de les claus de la comunicació personal" i és una nova faula de l'autor del best-seller L'illa dels 5 fars. Com en la seva anterior obra, es tracta d'un llibre de fàcil lectura, que amaga uns savis i planers consells d'autoajuda que permeten millorar la comunicació amb un mateix i alhora amb l'entorn. Ferran, l'autor-protagonista, es troba en un punt crític de la seva relació amb Sònia, la seva dona, així com també amb moltes d'altres persones. Demana ajuda al seu amic i mentor Max, el qual l'aconsella que s'embarqui amb la seva esposa en un veler i surti al mar. La navegació, la relació amb el vaixell i l'entorn natural, així com amb la seva muller, li permetran accedir a les claus que l'aproparan a la bona comunicació, una eina moltes vegades a l'abast de tots nosaltres però que no fem servir. D'altra banda, els vents del Mediterrani el conduiran per una travessia plena d'emocions durant la qual descobrirà les causes dels seus conflictes i el seu distanciament i aprendrà quines són les habilitats necessàries per a resoldre-ho. Ferran Ramon Cortés (1962) va néixer a Barcelona i es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a ESADE (1987). Va triar la publicitat com a professió i s'ha dedicat, entre d'altres coses, a l'estudi de la comunicació personal. El quadern de bitàcola està pensat per a una lectura suau, però que resta en la memòria i aporta molta utilitat en l'estressant vida moderna.

'MI VIAJE A TOGO', d'ANNA ROSSELL

Mi viaje a Togo,
d'Anna Rossell,
amb il·lustracions
de Pilar Millán

Editorial Montflorit

Són temps aquests en els quals es torna a valorar l'escriptura dietarista, de diaris personals que aportin nous punts de vista sobre la realitat fragmentària i multiforme que ens toca de viure. Això és degut, en part, a l'increment dels anomenats blogs a la xarxa digital, en part també perquè l'actual vida accelerada fomenta una necessitat de saber de tot i alhora un rebuig a l'excedent d'informació repetitiva que ens endollen cada dia, ens agradi o no, amb totes les maneres possibles de fer-ho. Mi viaje a Togo és una d'aquelles obres que es mereixen un espai de reflexió perquè s'hi nota la voluntat de transmetre experiències que han canviat la vida de la seva autora, encara que sigui des de la transversalitat de l'ànima. L'ha escrit Anna Rossell, maresmenca vinculada a la cultura, que va fer un viatge a l'Àfrica occidental l'abril de 2004, que és la base d'aquest diari de caire literari. D'altra banda, un dels puntals d'aquest volum publicat per Editorial Montflorit és, sens dubte, la vida gràfica en paral·lel que li atorguen les il·lustracions de Pilar Millán. El lector hi trobarà petits moments robats amb paraules i imatges a un altre món que és molt diferent del nostre, tant que ens atrau conèixer-lo i saber que existeix. Més que un llibre, Mi viaje a Togo és una petita capsa de paraules carregada d'històries que volen arribar a l'ànima i que ho aconsegueixen. Una lectura en uns temps en què és difícil trobar llibres que no vulguin ser comercials, sinó solament sincers i ben escrits.