viernes, diciembre 23, 2005

NADAL, A PUNT

El Nadal és un tòpic que retorna cada any. Potser és que la vida és un conjunt de repeticions, sense evolució, però que són absolutament necessàries, irrenunciables.

AVANÇAR EN GRUP

Encara que s'avança més ràpid en solitari, en grup es poden trobar determinades connexions que fan que valgui la pena haver viscut les experiències. La soledat sempre és el més fàcil, tancar-se a la closca i defugir la possibilitat de l'experiència és el camí més curt. L'altre, el més llarg, és passejar per un bosc ple d'esbarzers al final del qual hi ha, sempre, el Sant Grial, la princesa encantada dels contes, el somni més impossible. El dolor comporta un premi.

VOLDEMOR ENTRE NOSALTRES

Tots som una mica en Harry Potter i sempre hi ha un Voldemor que reapareix entre nosaltres.

martes, diciembre 13, 2005

SOL O EN GRUP

Un pot estar més bé o més malament amb el seu entorn, però sí que es cert que individualment es corre millor i s'arriba més lluny que no en grup. Tot col·lectiu és un llastre i en el terreny laboral encara més... descarregar-se d'obstacles és indispensable per estar millor, per arribar més lluny. Pensar en els altres sempre és vist, per aquests, com un interès i no com un esforç per obtenir el màxim per a tots. No sé qui va dir que quan algú dóna una cosa una vegada a la vida és un filàntrop, el que les dóna periòdicament és vist com un boig. D'altra banda, els projectes amb les persones s'esgoten a curt termini, sense cap solució que no sigui el recanvi. Sóc autogestionari i només seré feliç quan em desenvolupi plenament en aquest context.